A meitat de mandat, la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili, aborda els temes d’actualitat parroquial i es mulla en aspectes d’àmbit general, com ara el tramvia, les torres o l’informe sobre l’avortament. No aclareix, en canvi, si es tornarà a presentar d’aquí a dos anys.
–Quin balanç fa d’aquests primers dos anys?
–Un balanç d’una intensitat monumental, perquè hem fet i han passat moltes coses. La covid ens ha marcat bastant l’agenda i ha posat pedres a les sabates, però ha estat molt intens, i continuem amb la il·lusió de tirar endavant els projectes en marxa.
–L’oposició assegura que no han complert ni una sola de les propostes estrella. Què els hi ha de dir?
–Que no tot s’hi val per sortir a la premsa, tot i que entenc que la feina de la minoria és complicada. Hem fet moltes coses. Transport públic, ho hem complert, està fet. En el tema de l’habitatge hem actuat des del minut zero, amb ajudes immediates. Ara està a punt de veure la llum la primera pedra dels pisos socials. També hem ajudat les empreses, ja que hem tingut clar que la reactivació econòmica és important, perquè el país funciona només si les empreses tiren endavant. Treballem per dinamitzar la zona alta, són moltes coses.
–Què creu que no ha pogut fer per culpa de la pandèmia?
–No hem pogut anar al ritme que hauríem volgut, però no hi ha cap cosa important que ens estiguem deixant al tinter. I encara queden dos anys per fer més, per això estem treballant en l’agilització del tràmits per facilitar la relació ciutadà-administració, també amb la cultura integradora amb diverses exposicions, així com els aparcaments que són essencials, i pel medi ambient amb l’impuls de les energies netes.
–Pel que fa a pisos socials, creu que poden fer més?
–Sempre hem estat crítics en relació al que ha fet el Govern. Vinc del Consell General i aquest tema era una patata calenta, i el Govern no ho acabava de resoldre. Quan es fa la llei de l’institut de l’habitatge tampoc va ser massa eficient. En el nostre cas, com que tenim un terreny i capacitat per tirar endavant, ho fem. El compromís és nostre de cara als ciutadans, i fem el que podem en relació al que pot fer un comú i al que ens vam comprometre. És important ajudar la gent a pagar els lloguers. Aquest comú es podria dedicar a fer avingudes de marbre, però no li interessa. En lloc d’apostar per projectes d’impacte, hem optat per ajudar la gent, i amb la pandèmia encara més.
–En ajudes socials i econòmiques, el ministre portaveu no acaba d’aprovar el que fan. Què li diria?
–Que ho expliqui a la ciutadania, si li sembla que un comú que pot ajudar la gent, que no ho faci, perquè les lleis el Govern les interpreta diferent. És un debat que no toca, perquè hem d’estar disposats a ajudar els ciutadans. Estem tranquils perquè estem dins de les nostres competències, el Govern pot tenir dubtes, però el que ens ha d’interessar a tots plegats és ajudar la gent. El debat de si es pot fer o no pot tenir interès per algú, però pel ciutadà del carrer que ho està passant malament, no ho crec.
–Està contenta amb la gestió de la pandèmia dels comuns i del Govern, o creu que es pot millorar?
–Els comuns hem treballat molt, ja que hem estat l’administració més propera al ciutadà, i hem ajudat molt amb la pandèmia, amb els StopLabs, repartit els testos, els vaccins o la gent gran. Quant al Govern, ho han fet el millor que han pogut i la tasca del ministre del ram és important. I també cal recordar que vam donar un milió d’euros al Govern per ajudar. Crec que hem fet el que tocava, tot i que tot és millorable.
–Què en pensa de les manifestacions en contra del passaport covid?
–Per mi hi ha dues vessants. Una seria la democràtica, i en aquest sentit crec que és important que tothom manifesti el que li vingui de gust, faltaria més, vivim en una democràcia i em sembla legítim. I en relació a la resta, el moment és molt complicat i a dia d’avui sembla evident que gràcies a les vacunes hem aconseguit controlar la malaltia.
–Hem viscut un col·lapse durant el pont, ara vindrà Nadal i en dies normals també ho patim. Com s’arregla?
–No és fàcil, no hi ha una vareta màgica, però hem posat el transport públic a la demanda, i això ja ha d’ajudar. En dies de gran afluència, estaria bé que la gent, en lloc d’agafar cadascú el seu cotxe, que agafi el transport públic i, per tant, menys cotxes. A més, cal buscar maneres alternatives, potenciar que la gent pugui passejar. En aquest sentit, treballem per posar ascensors que permetin arribar a zones altes, com a Fiter i Rossell, al Pessebre o a Sant Jaume. Optimitzem la xarxa perquè la gent camini més, també posant més carrils bici. El problema, que també és la nostra virtut, és que som un país de muntanya, atractiu, però amb poc espai, i voldríem fer més carrils diferenciats i no podem. Hem d’anar fent petits retocs, tot i que se’ns afegeix que tenim moltes obres en curs.
–El bus a demanda com va?
–Les dades són fantàstiques. Treballem amb una aplicació d’una empresa americana que ens comparen amb altres països, i sabem que hem tingut un nivell d’implantació elevat i ens diuen que és el millor de tots els llocs on treballen. I també tenim el retorn de gent del carrer que estan contents perquè és un servei que no existia.
–Com veuen des del comú la proposta del ministre Gallardo de telefèric des de la Seu i tramvia passant per Escaldes, i de nou telefèric fins a parròquies altes?
–Tant de bo es pogués fer alguna cosa d’aquest tipus, que no entro a valorar si ha de això o no, però a priori em fa la impressió que val molts diners i no sé si el país està en disposició de gastar-se’n tants. He vist que costaria uns 170 milions d’euros i el que em preocupa és com ho financem. Seria una bona opció, tot i que no em posiciono exactament amb el què, perquè pot suposar altres problemes, com mediambientals. Trobar altres maneres de transport seria fantàstic si ens ho podem permetre.
–D’aparcaments se n’han fet, però està pendent el de la carretera de l’Obach. Com està aquest tema?
–Està avançant a bon ritme. Tenim regularment reunions amb la família i estem reorientant el que creiem que es pot assumir des del comú, ja que algunes clàusules les consideràvem contraproduents, i treballem perquè ja no ho siguin i perquè sigui viable i no ens condicioni les inversions a fer, ho hem orientat per portar-ho en una concessió, que ens consta que pot interessar als inversors, i la família també hi està d’acord, així que la feina que fem és eficient.
–Què pensa la cònsol major escaldenca quan veu aquestes torres enormes que gairebé no et deixen ni veure la muntanya?
–No m’agraden gens. Quan et passeges pel voltant te n’adones que allà on hi havia sol, ja no n’hi ha, i això costa. Entenc que la filosofia podia ser interessant, però aquest tampoc és un país per tenir gratacels, no som Nova York, i per tant no tenim l’amplitud d’una plana, no estem a la vora del mar, així que ofega una mica. Ara amb la nevada ho hem vist, zones que amb quatre dies estaven seques gràcies al sol, ara hi continua havent gel per culpa de l’ombra que fan. Jo me les he trobat, estava tot lligat quan vam arribar, i durant sis anys no es pot canviar, així que me les miro com qualsevol ciutadà, fan respecte i em sap greu.
–Les obres de Fiter i Rossell han generat polèmica. Estan encarrilades?
–Des del primer dia érem conscients que és un enrenou tenir obres al costat de casa i a ningú li agraden. Però un cop s’acabin, serà per millorar. Es treballa pel medi ambient, per la separativa d’aigua i hi haurà canonades noves. A més, feia molts anys que no es tocava aquesta avinguda, i ara tindrem la garantia de gaudir d’uns millors serveis. És una actuació que s’havia de fer sí o sí. Vam aconseguir ajuntar la nostra necessitat amb la de FEDA de canviar la ubicació de la xarxa de calor, amb una alternativa de terreny. Així, la gent de l’avinguda es podrà beneficiar d’una font d’energia més neta i probablement més barata. El comú ha fet el que ha pogut per facilitar la vida als veïns: buscar aparcaments, alternatives pels que havien d’entrar, ajudes a les empreses, vam triar la data més adequada, i ja estem a punt d’acabar. Demano paciència per la recta final i vull creure que tothom serà conscient que hem millorat molt.
–El projecte Caldes seria un dels estrella del seu mandat? En quin punt es troba?
–Sí, és un element fonamental per poder dir que a la parròquia d’Escaldes-Engordany hi ha un abans i un després, i quan puguem acabar que faci part de les promocions del país, juntament amb Caldea, i que sigui un element diferenciador per la parròquia. Pel que fa a l’execució, com que estem a la vora del riu s’han de fer uns estudis tècnics d’estructura, l’aigua pesa i els enginyers han de tenir en compte aquest pes suplementari. S’està treballant a bon ritme, però més enllà del projecte artístic, estem condicionats per aquests aspectes més tècnics.
–Creu que algun dia cobraran les transferències pendents del Govern? Els hi fan molta falta?
–No ho sé. Quan vam arribar al comú, aquesta era una demanda que havien formulat els set cònsols anteriors de manera unànime, entre ells alguns de DA. Ara n’hi ha uns altres i també hi ha unanimitat. S’està demanant que es respecti la llei, des del parer dels comuns, tot i que és cert que aquí hi ha una divergència. No hi podem renunciar, a no sé que la Batllia decideixi una altra cosa.
–Encara queden dos anys, però té previst presentar-se a la reelecció?
–Ara mateix estic intensament dedicada a tots els temes que tinc sobre la taula. Tenim moltes coses en curs i això ens absorbeix, així que ja ho veurem. No només és el que jo pugui tenir ganes o no, que també, sinó que haig de veure si hi ha un equip al darrere, si a la ciutadania li ha semblat adient el que hem fet, perquè si consideren que ho has fet fatal, doncs potser ja no val la pena. Ara és molt prematur, ja en parlarem.
–Haver de crear un nou partit enfrontar-se a un candidat del PS, forma part del procés de deliberació?
–No, en cap cas. Això que dius t’ho planteges quan tens clar que et vols presentar. En el meu cas, no estic en aquest punt. I el fet de qui pugui tenir al davant, no em fa decidir.
–Com veu el PS des que ja no hi és?
–Ara estic en política comunal. Puc dir això?
–No m’ho faci…
–Ells fan el que consideren convenient, no sé què és el que es parla allà dins i, per tant, m’és difícil posicionar-me. Els hi desitjo el millor, perquè hi tinc bons amics, però estic en política comunal, amb el meu equip, i la resta ho segueixo, però res més.
–Què va pensar amb l’afer del plagi a Más País?
–Em sap greu que passin aquestes coses, no haurien de passar.
–Ha llegit el ‘famós’ informe sobre l’avortament?
–No, no me l’ha passat ningú, però he seguit aquest tema i sempre he tingut molt clar que no hi ha d’haver cap problema. Si totes les parts actuen amb intel·ligència, hi ha cabuda per tot. A nivell de drets de les dones és una vergonya que encara estiguem així, amb una tutela que no saps ben bé de qui envers el nostre cos i les nostres decisions. Per tant, el tema dels tres supòsits ha de ser sí o sí. El fet que no es pugui practicar un avortament en cas de problema per la salut de la mare, per mi és inconstitucional, perquè primer està el dret a la salut de la mare, ja no de l’embrió o del fetus. I després el copríncep episcopal sempre pot no signar.
–El xoc institucional és una excusa?
–Per mi és una falta de valentia, ja que no veig perquè hi ha d’haver un daltabaix constitucional. Ara bé, potser sí que hi ha hagut actuacions que fan que de vegades s’hagi tibat massa la corda, això no ho sé, però jo penso que no hi ha cap problema. El copríncep episcopal no ho signa, i els drets de les dones estan garantits. Ha de ser molt més senzill del que pensem, o sinó hi ha molta hipocresia, perquè quan parles un per un, tothom està d’acord en defensar els drets de les dones.
