Tan sols una mitjana del 26% de catalans que són residents a Andorra acaben tot el procés de tramitació del vot exterior per participar en les eleccions al Parlament de Catalunya. Aquesta xifra s’obté de les dades compreses al cens electoral dels espanyols residents absents (CERA) que viuen a l’estranger, facilitades a EL PERIÒDIC pel Consolat General d’Espanya a Andorra. Les estadístiques en qüestió comparen la participació en les eleccions que es van celebrar el 2017 amb les del 2021. En aquest sentit, indiquen que fa quatre anys el total de persones residents al Principat que podien participar als comissis de la Generalitat eren 13.135, i les que van acabar fent-ho van ser 3.474. També es mostra que en aquest procés hi va haver 477 persones que van sol·licitar el vot i que no van acabar el procés de tramitació fins al final; és a dir, que la sol·licitud del vot no va acabar servint. Les dades indiquen, en la mateixa línia, que el nombre de residents que poden participar en les eleccions que es celebraran el pròxim 14 de febrer a Catalunya ha augmentat i suposa un total de 13.937 persones que tenien de termini, fins ahir, per dur el seu vot a les oficines de Correus. S’espera, però, que en aquesta ocasió acabi votant al voltant del 10% del cens.
Aquesta diferència entre el total de residents que poden participar en les eleccions i els que ho acaben fent des del Principat, algunes persones l’associen a «irregularitats» derivades de la gestió del vot exterior que fa l’empresa estatal espanyola Correus, la via que s’utilitza per efectuar aquest tipus de vot. A través de les xarxes socials, alguns afectats han denunciat que la tramitació del mateix és «difícil» per diversos factors, però han destacat, sobretot, el fet que les ubicacions de les oficines de Correus al Principat, que haurien d’estar determinades al mapa que conté la pàgina web de l’empresa «no és coherent. El d’Andorra és justament un dels consolats d’arreu del món que té més catalans registrats, però tot i això, per algun motiu, Correus segueix ubicant Canillo a Mequinensa i les oficines d’Andorra la Vella a alguna banda de la Meseta». També es recullen denúncies relacionades amb el fet que no s’han impulsat horaris especials a les oficines per facilitar a la gent interessada que pugui adreçar-s’hi i enviar el vot per correu: «A Canillo, per exemple, obren 30 minuts al dia. A més a més, es potencia l’horari de matí, que és quan la majoria de gent treballa. A la tarda, que és quan el gruix més gran de persones podrien adreçar-se a Correus, s’obren les oficines durant molt poca estona; només els dijous i tan sols les que es troben ubicades a Andorra la Vella».
Procés de vot exterior
Tal com es va informar també des del Consolat Espanyol a Andorra, la tramitació del vot exterior amb totes les fases que planteja no és una tasca àgil. En aquest sentit, les informacions facilitades per l’organisme determinen els passos que cal seguir per realitzar la tramitació i l’enviament del vot cada vegada que hi ha eleccions. En concret, per a les eleccions que tindran lloc el pròxim 14 de febrer es van establir uns terminis que tot i que durant el gener es van rectificar perquè es va plantejar ajornar les eleccions a causa de la incidència de la Covid-19 a Catalunya, finalment van acabar sent els inicials: el període de temps comprès entre el 28 i el quatre de gener es va destinar a la consulta del cens i a la possibilitat de fer reclamacions relacionades amb el mateix arxiu de dades i fins al 19 de gener es va poder fer la sol·licitud del vot a la Delegació Provincial de l’Oficina del cens electoral. Ahir va acabar la possibilitat de dipositar el vot a les oficines de Correus i durant els pròxims dies, 10, 11 i 12 de febrer, seran els treballadors de l’empresa esmentada els encarregats de fer arribar els vots al consolat.
Consultes freqüents
Durant el període de temps que ha transcorregut des que es va obrir la possibilitat de demanar i tramitar el vot per correu, a través del consolat s’ha fet un recull dels dubtes més freqüents entre la ciutadania i que es deriven d’aquest procés. Les preguntes estan relacionades, sobretot, amb la dificultat que suposa per a algunes persones la consulta del cens d’espanyols inscrits al CERA; amb errors puntuals relacionats amb les dades compreses al registre en qüestió o amb el fet d’haver-se establert a l’estranger fa poc temps i no aparèixer al cens.
També hi ha força dubtes relacionats amb la realització de la sol·licitud de vot i el pas posterior que es basa en enviar-lo a la Delegació Provincial de l’Oficina del Cens Electoral a Espanya. La resta de qüestions tenen a veure amb tots els altres procediments que cal seguir per poder tramitar i fer efectiu el vot per correu.
