«Em diuen que l’aigua està venint pel Viena» deia el conseller d’Urbanisme Joan Vidal per apaivagar les malastrugances que començaven a planejar al Prat del Senzill, punt de sortida del ràfting, arran del retard en la crescuda en el cabal del riu. Ningú gosava responsabilitzar a FEDA de la demora de 45 minuts en l’acceleració de les turbines respecte l’hora prevista d’inici de l’activitat tenint en compte que sense la inestimable col·laboració de la parapública aquesta activitat seria una quimera.
Entre les autoritats que van canviar l’americana pel banyador —o en el seu defecte roba exposada a ser remullada— hi figuraven, a banda de Vidal, els també consellers lauredians Joan Gómez, Pere Pràxedes i Josep Lluís Donsión. Amb una vestimenda estival, però a l’altre banda del riu, hi eren presents el líder de terceravia Josep Pintat —en qualitat d’observador com li agradaria en la negociació de l’acord d’associació—, i els parlamentaris Josep Majoral i Roger Padreny.
Finalment Déu Nostre Senyor FEDA va turbinar l’aigua i els monitors de Roc Roi van impartir una classe exprés de supervivència per als congregats, majoritàriament neòfits. Amb tot, el recorregut no va precisar d’una gran expertesa atès que «tant sols hi ha un o dos ràpids», segons va explicar Jaime, el tutor de l’embarcació on van accedir els periodistes. Com a conills d’índies, el traçat despertava certa inseguretat, tot i que com va sostenir Jaime els quatre quilòmetres de baixada pel riu Valira «són de caràcter lúdic i d’un nivell per a principiants».
Durant els 25 minuts de baixada el monitor va recordar que aquesta no és la primera ocasió en la qual Roc Roi fa descensos en aigües que artificiosament veuen alterades el seu curs natural. No obstant, a partir de la seva experiència, sí va precisar que en el cas de l’activitat de Sant Julià «faltaria una mica més d’aigua perquè no rasqués el terra de la barca amb les roques».
L’aventura aqüàtica clou abans d’arribar a la Farga de Moles, punt estratègic per evitar la conflictivitat d’entrar en aigües jurisdiccionals espanyoles sense haver creuat la duana i així, de retruc, esvair la possibilitat de convertir el ràfting en una nova ruta contrabandista del país.
