Com si es tractés d’una carrera de fons, el candidat a cap de Govern de Progressistes-SDP, Josep Roig, ha mantingut el mateix ritme i intensitat durant els 14 dies de campanya electoral. Després d’assumir un «gran repte» i amb l’objectiu de «donar resposta a les pors i als problemes de les persones» els progressistes presenten «un projecte de país a 10 anys vista inequívocament social, progressista i europeista». Perquè sigui possible, aspiren a «incidir en el futur del país des de dins de les institucions». En aquest sentit, Roig és ambiciós i anhela aconseguir tres consellers. Tot i això, ha fet seva una màxima del seu esportista favorit: «No crec que ningú visqui bé sent el centre d’atenció», ha dit diverses vegades l’ultrarunner Anton Krupicka, i l’aspirant a cap de Govern ha cedit el protagonisme a les necessitats que, segons els progressistes, té la societat andorrana.
Bartumeu és el gran aliat del candidat i el valedor de «la realitat» de l’acord d’associació
Les polítiques socials són el pal de paller del projecte de Progressistes-SDP, que ha atacat amb duresa «la fractura social que deixa el Govern de DA». El reguitzell de mesures inclou situar les pensions mínimes de jubilació al nivell del salari mínim i aquest augmentar-lo fins als 1.266 euros el 2020. Per solucionar la problemàtica de l’habitatge, aspira a fer realitat un centenar de pisos de gestió pública, la creació d’un índex de referència dels preus del lloguer i, conseqüentment, ambiciona amb establir un topall del 15% en l’augment de les rendes quan es produeixin les renovacions dels contractes d’arrendament.
L’Estat del benestar comporta una gran despesa pública i Roig ho sap i ho reconeix. No obstant això, promet no apujar els impostos. Al contrari, pretén reduir el deute públic a través d’una reforma l’Administració i d’un redreçament els pressupostos i les despeses.
L’estratègia, a mà
Per mantenir l’estratègia de la marató ben present, Roig s’ha recolzat en notes de paper redactades a mà, les quals s’han convertit en el seu gran aliat juntament amb el president de la formació, Jaume Bartumeu i el número 13 a la llista nacional, Víctor Naudi. Ambdós companys de fatiga l’han acompanyat a la majoria d’actes, tant nacionals com parroquials, i han sabut jugar les seves cartes: de l’acord d’associació amb la Unió Europea se n’ha encarregat el fundador del partit, qui va destapar que el Principat hauria d’assumir el cabal comunitari. L’Executiu va desmentir aquest extrem per confirmar-lo dies després i Bartumeu ha aprofitat la «falta de transparència» del Govern per defensar que són l’única formació que ha posat a disposició del Consell General i de la ciutadania «la realitat» de les negociacions amb Europa.
Encara que SDP s’ha centrat a promoure el seu programa i no ha fet una política d’assetjament i enderrocament a l’enemic, Roig ha sigut murri i en diversos actes concrets ha recordat «l’herència de DA», que inclús va titllar de «règim polític preconstitucional» per trobar-se a última hora amb personal del Govern a l’edifici Administratiu. En aquesta línia, l’aspirant ha insistit que són la formació que ofereix mesures «transparents, coherents, creïbles i al servei de les persones». De moment, raó no li falta: són l’únic partit que ha complert fil per randa l’agenda proposada. Cap retard. Cap anul·lació. Cap acte afegit en l’últim moment o segons com les veien venir.
