La manifestació de l’1 de maig aplega unes 40 persones en demanda de “justícia per a la gent”

Unes quaranta persones s’han manifestat aquest diumenge al migdia pels carrers d’Andorra la Vella en el marc de la festa de l’1 de maig, Dia del Treballador, i cridant consignes en demanda de “justícia per la gent”. La protesta, que ha partit del carrer de la Unió, ha recorregut l’avinguda Meritxell fins arribar al centre històric de la capital. La marxa estava encapçalada pel secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach, i el portaveu de la plataforma sindical dels comuns, Christian Asensio, que sostenien una pancarta amb el lema Una altra Andorra és possible. En finalitzar la manifestació, Ubach i Asensio han llegit un manifest a la placeta Monjó i, posteriorment, el secretari general de l’USdA ha explicat que la poca assistència a la manifestació es deu al fet que Andorra, segons ell, “és medieval” i que hi ha gent que “té por” de ser vist com a sindicalista. S’ha felicitat de celebrar un 1 de maig amb els comerços tancats i ha dit que continuaran lluitant per suprimir l’acomiadament lliure al Principat.

Ubach ha lamentat, en finalitzar la manifestació, “que hagi vingut tan poca gent a fer-nos costat” perquè, segons ha dit, “ens està costant moltíssim fer-nos escoltar”. En aquest sentit, ha recordat que a banda de l’1 de maig com a jornada festiva les seves reivindicacions també es mantenen pel que fa a “l’acomiadament lliure i les pensions”. És per tot això, ha afegit el secretari general de l’USdA, que lamenta que “la gent no se senti suficientment forta com per poder venir a fer-nos costat públicament’, encara que ha afirmat que al Principat els sindicailistes pateixen persecució laboral i hi ha persones que tenen “por”.

El sindicalista ha assenyalat que a la gent “a Andorra costa moltíssim moure-la i treure-la al carrer”. Així doncs, ha emplaçat a “treballar fort perquè això canviï i la societat civil andorrana se senti cada cop més involucrada” en allò que l’afecta fent costat als sindicats. Quant a l’USdA, ha afirmat que se seguirà “lluitant per l’acomiadament causal” i, en aquest àmbit, ha denunciat que darrerament s’ha incrementar l’acomiadament disciplinari per “faltes que abans no tenien importància”. Pel que fa a la festivitat de l’1 de maig, ha assenyalat que els sectors que necessitin treballar aquest dia poden dialogar amb els treballadors, “arribar a acords i fer convenis”.

Per a Ubach el que no pot ser “és que hi hagi imposicions i que el que digui la patronal sigui Paraula de Déu” perquè, ha afegit, s’ha d’intentar fer “un diàleg constructiu per trobar la justa mesura que convingui a les dues parts”. “Nosaltres no volem imposar res a ningú, només volem que el sentit comú sigui el que s’imposi”, ha agregat. Davant el nou Govern de Demòcrates per Andorra (DA), Ubach ha manifestat que les demandes seran “les mateixes que amb l’altre” Executiu, menys la de l’1 de maig. Així mateix, ha advertit que la seva actitud serà “més reticent” perquè és un Executiu que recull “una barreja una mica estranya” de persones de procedència liberal. Ha denunciat que les lleis socials i laborals “s’han quedat una vegada més en un calaix, tancat amb forrellat ben fort”.

Donada la situació, Ubach ha dit que els sindicats voldrien que “d’una vegada i per totes el capítol dos de la Constitució es desenvolupés i que les lleis socials i laborals que es desenvolupin siguin equiparables a la resta de països europeus”. En aquest sentit, ha comentat que altres governs han fet propostes sobre lleis socials però que “eren dignes de Burkina Faso”. Per això demana que les que es facin a partir d’ara siguin “equiparables a la dels països europeus de l’entorn, d’on provenen la majoria d’immigrants, Espanya, França o Portugal”.

En la manifestació d’aquest diumenge hi han participat alguns polítics del Partit Socialdemòcrata (PS) com ara David Ríos i Maite Cano, així com dels Verds d’Andorra (VA), representats per Antònia Escoda i Joel Samper. L’acte, amenitzat per un grup de percussionistes, ha finalitzat amb la lectura del manifest, el cant de la Internacional i una botifarrada popular.