Amb una xifra lleugerament per sobre dels 80 milions d’euros, el volum d’inversió estrangera formalitzada a Andorra l’any passat no va arribar als 90 milions que havia previst el ministre d’Economia, Competitivitat i Innovació, Gilbert Saboya, quan va valorar públicament la situació del compte corrent d’Andorra la tardor anterior. Més enllà de no complir expectatives, la xifra és a més inferior al volum d’inversió del 2016, quan va arribar al seu punt àlgid dins del període 2013-2017 amb més de 98 milions d’euros, i del 2015, quan havia sigut de gairebé 97 milions, segons les xifres que va donar el Govern en resposta a diverses preguntes efectuades pel conseller d’SDP, Víctor Naudi. Els dos anys, com revelen les últimes dades disponibles del departament d’Estadística, la inversió estrangera havia representat un 3,8% del PIB.
Conformisme
Saboya ja va avançar en aquella ocasió que els resultats del 2017 eren positius i que la inversió estrangera d’aquell any representaria un pes aproximat del 3% del PIB. «Amb un 3% jo ja puc quedar-me estancat durant molts anys, que ja em conformaré», va manifestar el titular d’Economia. Tot i així, va aclarir que el ministeri vol «mantenir els volums i mirar més enllà, fer esforços en els sectors als quals arriba la inversió estrangera i de quins països».
Els sectors amb més inversions segueixen sent el de prestació se serveis, comercialització i patrimoni
Les dades de l’any passat revelen que el sector on es destinen més inversions estrangeres és el de la prestació de serveis, amb 263 de les 610 que es van arribar a formalitzar al llarg de tot l’exercici; seguit del de comercialització, venda al detall i a l’engròs, amb 186; i del patrimonial, amb 74. Si es té en compte l’import, la prestació de serveis continua al capdavant, ja que al 2017 va acaparar gairebé 30 milions de la inversió estrangera, però després se situen el sector patrimonial, que va rebre més de 25 milions, i el de promoció immobiliària i construcció, que va emportar-se pràcticament 15 milions. Malgrat que encara no hi ha cap estimació sobre el volum de negoci generat per les inversions estrangeres dirigides directament als immobles, els registres de l’any passat mostren que la tendència va ser a la baixa, ja que van registrar-se’n 520, set menys de les que hi havia hagut al 2016, quan va assolir-se la xifra màxima en el període 2013-2017.
El ministre Saboya va insistir a la tardor que «cal saber on centrar els esforços per obtenir millors resultats». Com sempre, els països que més inverteixen al Principat –i amb diferència– són Espanya i França, que representen la meitat de la inversió estrangera. Segons les últimes dades disponibles, de l’any 2016, la inversió espanyola va representar un 40,1%, mentre que la francesa, un 20,4%, seguides a una distància prudencial de Luxemburg, amb un 12,7%; Andorra, amb un 12,6%; i Suïssa, amb un 7,6%.
Més oferta laboral
El que sí que va en augment any rere any és l’evolució dels llocs de treball creats per la inversió estrangera. Des del juliol del 2012 fins al desembre del 2016, se’n van generar més de 1.500. Concretament, segons les últimes dades disponibles, al 2016 van crear-se 562 llocs de treball, més que l’any anterior, quan la xifra havia sigut de 498. «És un bon resultat si el comparem amb el total de llocs de treball generats, que ha oscil·lat entre el 20% i el 30%», va valorar positivament Saboya al mes d’octubre.
Tot i que el ministre de Turisme, Francesc Camps Torres, al febrer de l’any passat havia anunciat que Andorra ja estava superant la crisi econòmica, la inversió estrangera ha disminuït en l’últim any i l’estancament s’ha fet evident.
Les autoritzacions per a professionals titulats cauen
Malgrat que els requisits per optar a l’exercici d’una professió titulada al Principat s’han anat flexibilitzant amb les normatives aprovades en els últims anys, el nombre d’autoritzacions atorgades va disminuir l’any passat, quan van concedir-se’n únicament 135, la majoria a metges especialistes (23) i de medicina general (16) i enginyers (17). Aquesta xifra no està molt allunyada de la del 2016, quan van donar-se 137 autoritzacions, però sí de la del 2015, quan van atorgar-se 302 permisos i una mica menys de la meitat –136– van anar destinats al col·lectiu d’infermers.
Des del 2014, s’han arribat a concedir un total de 741 autoritzacions, coincidint amb l’establiment d’un nou marc normatiu. Anteriorment, la regulació era molt restrictiva pel que fa als requisits d’accés per a l’exercici d’una professió titulada. S’exigia o bé la nacionalitat andorrana o bé acumular 20 anys de residència efectiva i ininterrompuda, amb l’única excepció de quan el Principat tingués necessitat temporal de determinats professionals titulats, que el Govern podia atorgar autoritzacions temporals a professionals estrangers per a un període màxim de 10 anys. Tot i així, la llei d’inversió estrangera del 2012 va introduir modificacions a les condicions d’accés i des d’aleshores va passar a exigir únicament l’acreditació de la residència efectiva i permanent.
El nombre d’autoritzacions concedides va començar amb una xifra discreta de 68 al 2013, que després va ascendir fins al pic destacat del 2015, però que va tornar a reduir-se per sota de la meitat l’any passat. De tota manera, la demanda sobretot ha vingut de les professions sanitàries –entre els quals han destacat els metges de medicina general i especialistes, però també els fisioterapeutes, els odontòlegs i els psicòlegs–, i d’altres professions més específiques, com advocats, arquitectes, enginyers o economistes. Aquests últims a l’alça tenint en compte que l’any passat es van concedir 11 permisos a professionals d’aquest àmbit.
