La inhabilitació recent de Marine Le Pen per irregularitats en la gestió de fons públics europeus ha despertat un debat intens a escala internacional sobre la separació de poders i la influència creixent dels populismes. Tot i que a Andorra no s’esperen afectacions institucionals directes, experts alerten de possibles repercussions indirectes sobre el clima polític i la percepció ciutadana.
Segons Yvan Lara, politòleg d’Andorra Recerca i Innovació, “el tema és que partits de tipus populistes com Rassemblement National aprofiten aquest tipus de condemnes, perquè el victimisme és un dels trets principals del populisme”. En aquest sentit, Lara ha recordat com, malgrat les inhabilitacions o sentències contra líders, “el que venia al darrere feia millor resultat encara”, posant com a exemple els efectes posteriors al procés independentista català.
L’estratègia de Le Pen ha estat llegida per Lara com una operació calculada de consolidació política: “no és la justícia que està polititzada en aquest cas, sinó que és la política que juga amb la justícia per continuar fent política”. Aquesta instrumentalització ha tingut especial èxit en un context de polarització creixent a França i en altres països europeus, una dinàmica que, segons el politòleg, “comencem a tenir símptomes a Andorra, tot i que de manera menys intensa com en altres països”.
Per Albert Areny, també politòleg, la preocupació principal rau en la possibilitat que aquesta polarització, i sobretot la desconfiança cap a la separació de poders, es pugui acabar traslladant al Principat. “El que podem tenir és una contaminació d’aquestes formes de fer política, com ha passat en altres llocs. El cas BPA n’és un exemple clar, on la separació entre el poder judicial, executiu i legislatiu ha estat qüestionada”, ha afirmat.
Areny també ha posat èmfasi en la necessitat de mantenir la independència institucional com a valor fonamental per a la salut democràtica: “si dones a entendre que pots manejar el cotarro jurídic, tens un problema amb l’estat de dret molt gran”. Segons ell, la crisi de confiança en les institucions pot venir no només per la realitat política, sinó per la percepció social: “la contaminació comença per l’aspecte social i per les percepcions que hi puguem tenir”.
En relació amb el possible impacte d’una eventual presidència de Le Pen sobre Andorra, Lara ha aclarit que “com a coprincesa no tindria una capacitat d’influència important”, però sí com a presidenta de la República Francesa: “França és molt fàcil que ens colli, i podria utilitzar Andorra com a arma retòrica per guanyar suports al sud de França”.
Per la seva banda, Areny ha destacat que la principal amenaça no és institucional sinó discursiva: “si la gent comença a percebre que als estats europeus hi ha una persecució de l’oposició, aquesta percepció pot arribar també a casa nostra”.
Amb tot, els analistes coincideixen que Andorra compta encara amb mecanismes de resistència. “La política és més local, hi ha més matisos i un contacte més directe entre electors i representants”, ha afirmat Lara. Tanmateix, l’impacte de casos com el de Le Pen, sumats a qüestions internes com els casos BPA o CBD, demostren que “l’statu quo institucional està sempre a prova”, segons ha conclòs Areny.
