El procés participatiu ‘Tracem el futur d’Andorra’ ha donat el tret de sortida aquest dimarts a l’Assemblea Ciutadana, la segona fase del projecte que vol definir, a llarg termini, els grans eixos del model de país. Ho fa sota el paraigua del projecte ‘300 Junts pel Futur d’Andorra‘, una iniciativa que busca recollir i ordenar la mirada de la ciutadania sobre com hauria de ser Andorra d’aquí a una generació.
“És una reflexió per escoltar les opinions, inquietuds i propostes de la ciutadania per definir escenaris de futur, sempre pensats a llarg termini”, ha explicat el copresident del Comitè Rector del procés, Manel Riera, qui ha remarcat que el país no disposa actualment d’un model definit. L’objectiu, ha apuntalat, és construir-lo “a través de la intel·ligència col·lectiva de la població”.
“És una reflexió per escoltar les opinions, inquietuds i propostes de la ciutadania per definir escenaris de futur, sempre pensats a llarg termini” – Manel Riera
L’Assemblea Ciutadana pren el relleu de la primera fase del procés, desenvolupada a l’octubre, en què es van organitzar debats oberts amb participació voluntària tant de ciutadans a títol individual com de col·lectius i associacions. D’aquella etapa en van sorgir més d’un centenar de propostes, recollides sense la voluntat d’arribar a consensos. “No es pretenia decidir res, sinó recollir totes les idees en brut”, ha precisat Riera.
Ara, la feina de l’Assemblea és diferent. No es tracta de generar noves propostes, sinó de seleccionar-les, prioritzar-les i estructurar-les. “Hem d’agrupar-les perquè moltes són similars i transformar-les en unes poques línies estratègiques per al futur d’Andorra”, ha explicat. Aquestes línies han de ser, segons ha remarcat, aplicables però alhora ambicioses, pensades amb un horitzó de 25 o 30 anys.
El treball se centra en cinc grans àmbits de reflexió: salut i benestar social; transició energètica i medi ambient; demografia, habitatge, ordenació del territori i connectivitat; diversificació econòmica i transformació econòmica i digital, i identitat, cultura i educació. “Són àmbits que poden abastar pràcticament totes les reflexions possibles sobre el futur del país”, ha assenyalat Riera.
L’Assemblea està formada per 50 ciutadans, seleccionats entre més de 480 sol·licituds, una xifra que el copresident del Comitè Rector ha qualificat d’“èxit” i que, al seu parer, demostra l’interès que desperta el procés. La selecció ha tingut en compte criteris de representativitat com el sexe, l’edat, el nivell de formació, la parròquia de residència i el sector laboral. “És una mostra molt representativa del conjunt de la població d’Andorra”, ha afirmat.
El resultat final serà un informe públic, accessible a tota la ciutadania, el qual es traslladarà als grups parlamentaris. Riera ha deixat clar que el document no serà vinculant, però ha defensat el seu pes polític i social. “Tot l’arc parlamentari ha donat suport al procés. Per tant, entenem que seran receptius al que pugui dir la ciutadania”, ha indicat.
“Tot l’arc parlamentari ha donat suport al procés. Per tant, entenem que seran receptius al que pugui dir la ciutadania” – Manel Riera
Tot i admetre que les conclusions no reflectiran exactament l’opinió de tota la població, Riera ha defensat la fiabilitat del procés. “És un fòrum de debat molt interessant, amb un grau de fiabilitat molt alt”, ha conclòs, destacant que les línies que en surtin poden esdevenir una base sòlida per orientar les decisions de futur del país.
