En roda de premsa posterior al Consell de Ministres, i a través de la veu del ministre portaveu Guillem Casal, el Govern ha respost a la trobada mantinguda entre membres del Consell General i el Grup d’Experts sobre la lluita contra la violència envers les dones i la violència domèstica (GREVIO), en el marc de l’avaluació de l’aplicació del Conveni d’Istanbul al país. Una reunió en la qual s’ha debatut sobre les mesures adoptades i els compromisos de l’Estat en relació amb el suport a les víctimes.
Així doncs, Casal ha valorat positivament la posició majoritària dels grups parlamentaris, que “a excepció d’Andorra Endavant, han mostrat la seva voluntat de posar-se al costat de les víctimes”. El portaveu ha subratllat la importància d’assegurar que les persones afectades per la violència masclista rebin suport econòmic per part de l’Estat en cas que l’agressor no faci front a les seves responsabilitats: “La voluntat de tots plegats, excepte Andorra Endavant, és posar-se al costat de les víctimes ajudant-les quan calgui econòmicament i posteriorment vetllar perquè aquells recursos que evidentment hauria d’haver fet front l’agressor, puguin ser retornats a l’Estat“, ha destacat el ministre.
Andorra Endavant manté les seves reserves sobre l’aplicació del Conveni d’Istanbul
Tanmateix, el grup parlamentari Andorra Endavant ha expressat el seu desacord amb l’enfocament majoritari en la implementació del Conveni d’Istanbul, defensant la necessitat de mantenir matisos en la seva aplicació. En un comunicat, la formació ha destacat que “Andorra no pot aplicar la totalitat del Conveni d’Istanbul sense matisos”, fent èmfasi en la seva oposició a l’article 30.2, el qual estableix que l’Estat ha de garantir el pagament de les indemnitzacions a les víctimes en cas que l’agressor no ho faci.
Per altra banda, la formació ha subratllat durant la reunió que “el paper de l’Estat ha de ser el d’acompanyar, donar suport i protegir les víctimes, però no substituir-se a l’agressor en les seves responsabilitats”. Andorra Endavant considera que aquesta qüestió és “fonamental per garantir una aplicació justa i equilibrada del conveni”, insistint en la necessitat de trobar mecanismes que permetin reforçar la protecció de les víctimes sense desnaturalitzar la responsabilitat dels agressors.
