La coalició del Govern va sortir reforçada del 15-D i a partir d’ara hauria de tenir un recorregut plàcid al Consell General per aplicar el seu programa, tot i que haurà de conviure amb una pedra a la sabata després de la victòria del PS, liderat per Rosa Gili, a Escaldes-Engordany. Les formacions integrades per DA i Liberals a la majoria de parròquies –excepte a Escaldes– van obtenir la victòria a la capital, a Encamp, a Ordino i a Canillo, on DA anava en solitari davant de la feble presència del partit blau. A més, els taronja i els Liberals, que s’englobaven dins de CC, tindran la seva quota de representació al comú de la Massana. La dada negativa de la nit va ser la forta abstenció del 44%, quatre punts percentuals per sobre respecte als comicis comunals del 2015 i dotze punts més respecte als comicis del 7-A.
Per només deu vots de diferència, els socialdemòcrates van salvar els mobles i van aconseguir la victòria en un feu demòcrata, que va servir també per reeditar el triomf que van aconseguir en les llistes territorials sota el paraigua d’Acord a les eleccions del 7 d’abril. Tot i això, no van tenir cap opció ni a la capital, on Conxita Marsol –que també comptava amb la crossa de Liberals i de Progressites-SDP– va ser reelegida amb claredat; ni a Encamp, on David Rios va haver de suar per aconseguir la segona plaça. Gili va derrotar Miquel Aleix en un escrutini ple d’intriga i que no es va acabar decidint fins al final. El resultat també va ser interpretat per alguns com la confirmació de la capacitat de lideratge de Rosa Gili al capdavant del PS en l’actualitat i també en un futur, com a eventual candidata en uns comicis nacionals.
Les conseqüències de la desfeta de DA
La nit electoral es preveia llarga, sobretot a Escaldes-Engordany, on l’atenció va anar gravitant a mesura que avançava l’escrutini i la resta de parròquies començaven a quedar definides. La fragmentació de les candidatures –quatre en total–, després que els crítics taronja encapçalats per Toni Martí decidissin no anar de bracet amb els Liberals, va ser una de les claus per al desenllaç final, tot i que el resultat també pot ser llegit com la derrota definitiva de l’excap de Govern en els seus intents de continuar tenint una influència política. Els comicis van suposar una bombona d’oxigen per a DA, que aquest cop en coalició amb els Liberals van aconseguir retenir la resta de comuns que tenien a les seves mans.
Els taronja lideraran quatre comuns i incorporaran una permuta respecte a la situació que hi havia fins ara. Seran presents a la Massana però no a la corporació de Sant Julià de Lòria, on l’últim mandat havien format part de la coalició de Laurèdia en Comú.
Els comicis d’ahir també van servir per posar a prova la teoria i l’efectivitat del pacte implícit entre el PS i Terceravia, denunciat des d’alguns sectors dels Demòcrates. En el cas d’Escaldes, es podria interpretar que el PS es podria haver beneficiat del tauler polític amb quatre candidatures, amb un rol de Terceravia gairebé testimonial després d’aconseguir només 106 vots. A Sant Julià, Terceravia es podria haver beneficiat d’una fuga de vots cap a Units pel Canvi, que amb 257 vots, va quedar molt lluny de Desperta Laurèdia i de Terceravia.
Una presència dèbil fora de Sant Julià
Mentrestant, Terceravia va aconseguir recuperar Sant Julià de Lòria després de quatre anys de mandat de Josep Miquel Vila, que aquest cop no es presentava als comicis, però amb un resultat discret a la resta de parròquies on es presentava. En aquest cas, el vas es pot veure mig ple si els 1.906 vots d’ahir es comparen amb els resultats a la circumscripció nacional del 7-A, on el partit en va aconseguir 1.853, però es pot veure mig buit si es comparen amb els 2.027 vots de la circumscripció territorial. El projecte de Josep Pintat va quedar en última posició a la capital, Encamp, Escaldes i Ordino i va quedar palès que la formació conservadora té encara poc arrelament en parròquies altes.
La irrupció de Cairat, Vidal i Torres
La nit electoral també va servir com a aparador per a tres forces amb un tarannà clarament parroquial i allunyades de l’òrbita dels partits nacionals. Desperta Laurèdia, amb Cerni Cairat al capdavant, va obtenir el 40,6% dels vots que li atorgaran prou força per fer una oposició sòlida a Josep Majoral. Per la seva banda, Agrupament Encampadà, que es presentava per primera vegada sota el lideratge d’Esther Vidal, tindrà representació a la minoria després d’aconseguir el 23% dels vots. De fet, Vidal va arribar a liderar l’inici de l’escrutini en una fase molt inicial, i malgrat que al final En Comú per Encamp imposés la seva força, Agrupament tindrà espai dins de la corporació per fer d’oposició en els propers quatre anys.
A Canillo, Objectiu Comú, tot i partir d’entrada amb desavantatge davant d’un DA consolidat, va obtenir el 40% dels sufragis. La irrupció d’aquestes tres forces també es pot llegir com un desencís en l’electorat amb les forces nacionals després d’una campanya electoral en què el pes de les forces al Consell ha eclipsat les corporacions. Per la seva banda, X’Ordino, encapçalat per Enric Dolsa, va quedar en segon lloc a Ordino, per darrere de la coalició de Josep Àngel Mortés, però per davant de Movem Ordino i de Terceravia.
La fluixa participació portarà cua
La gran taca negativa de la jornada d’ahir va ser l’elevada abstenció. La participació va ser a nivell nacional del 56%, per sota del 60% de fa quatre anys. Malgrat que la Massana va ser la circumscripció amb una dada més negativa –la participació va caure 17 punts percentuals respecte a fa quatre anys– i que d’entrada es podia apuntar com la principal causa d’aquesta davallada, l’abstenció també va ser superior a Encamp, Ordino, Andorra la Vella i Sant Julià de Lòria.
Espot agafa oxigen i el PS treu ferro a la desfeta de la capital
Els principals líders dels partits nacionals van fer ahir una valoració de les eleccions comunals adaptada a cada terreny. El cap de Govern i president de DA, Xavier Espot, va admetre que Gili «era una molt bona candidata, segurament la millor», tot i que va afirmar que el resultat a Escaldes és «excel·lent». «El que és cert és que si en algunes de les parròquies on havíem reeditat el pacte haguéssim perdut, això s’hauria llegit en clau més global», va dir Espot, que va insistir en desvincular els comicis nacionals dels comunals i tot i reconèixer que la força del PS va ser «important», van aconseguir preservar la capital.
Alhora, Espot va dir que «podem estar més que satisfets i que la feina que hem fet de les generals fins ara ha quedat validada». «Això ens dona oxigen i tranquil·litat de cara a aquests tres anys i mig per implementar el nostre programa de Govern, treballar de valent i demostrar que la nostra formació política és la millor recepta pel creixement econòmic, la cohesió social i la sostenibilitat», va concloure Espot.
El president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va lloar la victòria de Gili i va afirmar que «és l’inici d’una nova etapa que la propulsarà cap a objectius importants i evidents». També va etzibar que «queda molt clar que a Andorra la Vella també som la primera força política en vot i que l’única manera de guanyar-nos actualment és que DA hagi fet aquesta aliança amb L’A i SDP». López va destacar que el PS ha doblat el nombre de vots respecte a les anteriors comunals i que tripliquen el nombre de consellers.
El president de Liberals, Jordi Gallardo, va afirmar que fan una «bona valoració perquè s’ha demostrat que l’entesa de la coalició ha tret bons resultats. Hem pogut guanyar de manera solvent. Demostra la decisió de l’abril i la que hem defensat des del primer moment com la fórmula que era millor en aquests comicis». Finalment, el líder de Terceravia, Josep Pintat, va celebrar recuperar Sant Julià i va voler incidir en què la formació ha obtingut un millor percentatge de vots respecte als anteriors comicis nacionals. «La quota de mercat no es pot mesurar en número de vots sinó en percentatges», va recordar. Tots quatre representants van mostrar-se preocupats per l’elevada abstenció.
