El síndic general, Carles Ensenyat, s’ha reafirmat com “un defensor dels drets de les dones”, inclòs el dret a l’avortament, i ha assegurat que la seva posició no és nova. “Sempre he sigut un defensor amb la conseqüència dels drets de les dones. Això vol dir tots els drets de les dones. També l’avortament”, ha declarat en el marc de la tercera edició de la Lliga Debat de secundària i batxillerat, centrada enguany en el masclisme dins la societat.
Ensenyat ha remarcat que la garantia d’aquests drets és una tasca que implica tots els poders de l’Estat. Tot i això, ha admès que en el cas andorrà existeixen “contrapesos” vinculats al sistema institucional. Segons ha exposat, el repte és avançar en la consolidació dels drets de les dones “a la vegada que la continuïtat del sistema institucional d’Andorra”, una feina que recau en el Consell General, el Govern i la resta d’institucions. En aquest sentit, ha insistit que Andorra ha de continuar treballant per assolir una igualtat plena que, malgrat estar assumida en el discurs, “a la realitat no és ben bé així” i encara requereix recorregut per fer-la efectiva.
“Sempre he sigut un defensor amb la conseqüència dels drets de les dones. Això vol dir tots els drets de les dones. També l’avortament” – Carles Ensenyat
En relació amb el context social, Ensenyat ha admès que hi ha indicadors preocupants. Ha apuntat que “han pujat les agressions de violència masclista” i també “els atacs a les dones que ocupen càrrecs públics”, fet que evidencia “un repunt d’una lacra que pensem que anàvem abandonant”. Aquest escenari situa la societat davant una fina línia entre l’avanç i el retrocés en termes d’igualtat.
Pel que fa a la representació política, el síndic ha defensat que la fotografia actual mostra una situació de paritat entre homes i dones. Ha recordat que en la primera legislatura posterior a la Constitució “hi havia una sola dona, una única dona” al Consell General i pràcticament cap cònsol ni ministra. En canvi, avui “tenim la meitat del Consell General, la meitat del Govern, la meitat tant de ministres com de secretaris d’Estat”, així com una presència destacada de dones als comuns. “El paper de la dona en política ha canviat radicalment en els últims 30 anys”, ha afirmat.
“La història no és sempre lineal, i a vegades hi ha sotracs” – Carles Ensenyat
Amb tot, ha advertit que el progrés no és irreversible. “La història no és sempre lineal, i a vegades hi ha sotracs”, ha assenyalat. Ha alertat que, de la mateixa manera que en tres dècades el pes de la dona ha crescut “exponencialment”, en els pròxims 30 anys podria retrocedir. Per això, ha fet una crida als poders públics i especialment als joves —que seran els futurs votants i legisladors— a treballar perquè la igualtat es mantingui i avanci.
Manifest d’unitat del sector
En la mateixa línia, el síndic general ha exposat que el Consell General acollirà el pròxim 2 de març, en el marc de la setmana del Dia internacional de la dona, un acte institucional amb la lectura d’un manifest. Ensenyat ha detallat que hi participaran totes les dones amb càrrecs polítics —conselleres de comú, cònsols, secretaris d’Estat, ministres— així com representants del món judicial i del mateix Consell. L’acte vol visualitzar com “la dona, el 50% de la societat, es veu en política” i enviar un missatge d’unitat. “Fa 30 anys no l’haguéssim pogut fer aquest acte”, ha subratllat, confiant que el pes actual de les dones en la política “per molts anys pugui ser així”.
El síndic també ha posat en relleu el canvi d’enfocament de la xarxa de dones parlamentàries, que treballa per incorporar una perspectiva de gènere que vagi més enllà del vessant estrictament lingüístic en la redacció de les lleis. La mirada actual, ha explicat, no se centra només en el tractament formal del llenguatge, sinó en l’aplicació real de la igualtat en l’àmbit jurídic i polític. Finalment, Ensenyat ha afegit que recentment, la cambra parlamentària ha acollit una formació específica sobre la incorporació de la perspectiva d’igualtat en la redacció legislativa.
