És conseller a Ordino des del passat mes d’octubre pel partit Movem Ordino i va entrar en substitució de Sandra Tudó. Durant la seva oposició al comú, Jean Michel Armengol s’ha pronunciat sobre el projecte de Grífols demanant una consulta pública i també en contra de l’ubicació del geriàtric de la parròquia que considera que no és la indicada.
–Com ha estat l’aterrada al Comú d’Ordino?
–Fa un trimestre que hi soc, des de l’octubre. Hem acabat l’any amb tancaments, pressupostos, ha estat bastant interessant i he de recalcar que ha sigut acollidor a l’hora de compartir temes, dossiers. Quant a la benvinguda, ha sigut bona, hi ha bon ambient, no em puc queixar.
–Ha canviat alguna posició amb la seva presència respecte a la de Sandra Tudó?
–La posició principal que ha canviat i que tothom s’ha quedat sorprès, ha sigut amb el tema del laboratori de Grifols. La meva posició era radicalment oposada a la de Sandra Tudó, però es va argumentar el mateix dia del canvi de posició com a conseller al comú. Vaig explicar a la premsa el perquè i evidentment es van quedar sorpresos des dels mitjans de comunicació, penso que no s’haurien de sorprendre que tingués una posició diferent de la de Tudó. El tema ha evolucionat al llarg de l’any passat i jo volia remarcar la meva posició, ja que és més que dubtós, tenint en compte els elements de firma de l’acord del ministre Gallardo o del cap de Govern amb l’empresa Grifols i tota una sèrie de paràmetres que vam exposar el dia de la presentació al públic a la parròquia amb Enric Dolsa. Crec que és bastant evident que hi ha moltes zones obscures i poca transparència que encara continuen.
–Quins objectius es marca per a l’any que queda de legislatura?
–Ara que he començat a prendre les marques al comú, vull fer el màxim d’aportacions i mantenir de moment aquest bon diàleg que hi ha en totes les comissions. És evident que com a membre del consell de l’oposició vull participar de forma activa a les comissions de treball que hi ha, intento fer-ho de la millor manera i sobretot vull poder aportar amb les decisions, però tampoc hem d’oblidar que estic en una minoria, on la majoria va tots a una i de vegades es fa difícil poder influir.
–Quin balanç fa de la reunió informativa sobre Grifols? En faran més?
–Hi va haver una assistència correcta, sobretot va ser interessant, va venir gent de totes les parròquies. Vam tenir l’evidència de què no és un problema aïllat de la parròquia d’Ordino, és una preocupació per tot Andorra. Va venir gent d’arreu preocupats per la instal·lació i de la manera en què s’havia acordat aquest terreny de 36 mil metres quadrats a una empresa privada sense haver-hi cap adjudicació. Veure la preocupació ciutadana fa qüestionar la seguretat, si està ben preparat o no. Va sorgir la idea que tot això es pot moure únicament si hi ha una mobilització de la ciutadania i no d’un Enric Dolsa o un Jean Michel Armengol, la ciutadania s’ha de posicionar i explicar el seu neguit. D’aquí va sorgir la proposta dels assistents de fer grups per fer reunions com les que es van fer a Ordino, però ara traslladar-les a les altres parròquies. Penso que hi ha d’haver un tema d’informació important, es creen molts dubtes de gent que no té la informació correcta i va especulant del que passa. El més important és aportar tots els elements i explicar com ha anat tot el desenvolupament d’aquest projecte i a on estem a hores d’ara, que ja som el 2023. Segons els documents que hem trobat és quan hauria de començar la fase de construcció d’aquest laboratori.
No podem anar a veure totes les parròquies, crec que s’haurien de muntar des de l’interès local i que s’expliqués a tot el públic interessat la història del laboratori de Grifols. Hi havia gent que parlava de fer una mobilització abans de Nadal, però no s’ha pogut fer. A banda d’això amb Enric Dolsa tenim previst fer una sol·licitud al Comú d’Ordino perquè es pugui fer una consulta popular, aquí sumarem Terceravia, l’altra llista del govern de les últimes eleccions comunals. En aquest sentit, seria els tres grups d’oposició que demanarien al Comú d’Ordino que es faci la consulta popular.
–Quina és la seva principal preocupació respecte al labroatori?
–S’ha fet d’una forma molt estranya i ambigua. El que vaig ressaltar el dia de la presentació és que aquestes ambigüitats que s’estan revelant a mesura que es va reunint informació fan pensar que aquest procès no és l’ideal. En el fons jo no estic en contra de què hi hagi un centre de recerca a Andorra, però el que no es pot fer és que es faci una cessió a 25 anys d’un terreny tan important de la parròquia. És un llegat que li ha caigut del cel al Govern i el fet que el puguin donar de forma directa a una empresa sense que hi hagi hagut cap concurs internacional, no és bona manera, només perquè algun ministre pensi que és la millor empresa del món i pugui fer que Andorra aparegui en el mapa mundial en tema de recerca. És un fenomen que genera incertesa, por i a més el clima de postcovid fa que la gent s’ho pensi molt quan estàs parlant de fer experiments amb un grau de categoria P3 que és bastant elevat, poden generar moltes inquietuds.
–On s’hauria d’ubicar el geriàtric de la parròquia, segons vostè?
–He fet la proposta de fer el geriàtric al terreny que han adjudicat al laboratori, perquè, aquí sí que seria un lloc ideal per la gent gran. El lloc que han triat no m’agrada gens i també s’ha concedit de forma dubtosa, es volia fer a finals d’estiu i l’han frenat. Hi ha hagut discrepàncies i això provoca que es pensi que no s’han fet bé les coses i a hores d’ara tampoc tenim les respostes. No sabem si el geriàtric compliria tots els requisits de caràcter social, quanta gent de la parròquia podia acollir, si hi haurà places reservades, si seria privat… No sabem si serà un geriàtric que aportarà un plus a la parròquia si no que seria un lloc per fer negoci, en aquest cas amb la gent gran.
–Quina opinió li mereix la cessió del quart al Govern i al comú de l’hotel Casamanya?
–Hi havia la proposta de fer un geriàtric també en aquest terreny, al final no va prosperar. Jo crec que les coses s’han de fer pensant bé i no de manera impulsiva i amb benefici d’uns pocs en contra de la majoria. El fet que es pugui rehabilitar aquest edifici emblemàtic i catalogat com a bé d’interès cultural és un gran pas endavant. Feia molts anys que estava tancat i situar el Ministeri de Medi Ambient i Agricultura i Sostenibilitat penso que és bona idea si es respecta la integritat del lloc.
–Hi ha inseguretat a Ordino? Cada vegada es destinen més diners a càmeres de videovigilància.
–Jo no la noto, no sé si s’ha analitzat o amb quins criteris es basa per dir que es necessiten més càmeres, si és perquè han detectat un augment d’inseguretat a Ordino… Personalment, la sensació que tinc vivint i passejant-hi no és d’inseguretat, el tema de les càmeres pot ser per controlar més. Alguna franja de la població segurament se sentirà més segura, però no sé si posant càmeres és la solució. Crec que la parròquia d’Ordino fins ara és un bon exemple del món lliure.
–Com creu que hauria de ser el nou Centre de Tecnificació? Què aportarà a la parròquia?
–Tenint en compte totes les modificacions que hi ha en aquesta zona, i sobretot l’alta edificació que s’està fent, el projecte final em fa por, perquè s’estan construint molts edificis d’habitatges, amb una densitat tan important amb tan poc espai i poc temps. Em fa por que estem canviant radicalment la fisonomia del poble d’Ordino. El Centre de Tecnificació, tinc entès que es tracta de fer una ampliació de l’estructura que hi ha actualment. Es construiran dos carrils per la natació i altres instal·lacions esportives perquè puguin entrenar totes les federacions del país. Pot aportar un plus, parlem d’esport, bones pràctiques i bones instal·lacions per l’esport, ho veig bé. L’ampliació donarà més prestigi al país, i es podrà posicionar com a lloc de referència de l’àmbit esportiu.
–S’ha descontrolat la urbanització a Ordino?
–Molt, hem vist que de l’any passat es va haver de fer una modificació del pla d’urbanisme reduint-la perquè s’ha de vetllar per la sostenibilitat de la construcció a Andorra i a Ordino. Han aprovat els projectes, però hi ha grues a tot arreu. Es fan edificis tan bèsties, em fa por la densitat i la intensitat amb la qual es construeix i amb molt poc temps a un territori tan limitat com és el cas d’Ordino. Estem acostumats a edificacions respectuoses amb el medi ambient, amb el paisatge i amb l’entorn, de cop i volta veus créixer bolets enormes que realment fan por.
–Li preocupa la situació de l’habitatge arreu del país? Què s’hauria de fer?
–Si mirem les enquestes de l’Institut d’Estudis Andorrans veiem que l’habitatge arriba a primera posició quant a preocupació. A Ordino cada cop és més la complicació d’allotjar-s’hi, perquè hi ha molta especulació, més demanda que oferta i la gent que té pisos fa fora a llogaters per poder rellogar-los al doble de preu. La por que genera l’habitatge és palpable i es pot veure a tot Andorra, és un problema general, vivim en un país molt limitat i si concentres tant a la població i només fas promoció orientada a un públic amb un poder adquisitiu elevat, genera un problema en l’habitatge. Conec a molta gent que gasta més de la meitat del seu sou en l’habitatge i això és un clar indicador de la mancança de cobertura i preocupació social del nostre Govern. Ja que s’estan fent tants habitatges i tantes construccions de preu altíssim s’hauria d’obligar a fer que hi hagués un percentatge d’aquests dedicats a pisos a preu assequible, estem parlant del dret constitucional a l’habitatge.
–Està d’acord amb la pujada de sous i lloguers que tot just s’acaba d’aprovar?
–El posicionament aquí és divergent, per què depèn de quin augment parlem i del preu del lloguer. Hi ha la pressió dels propietaris a què es puguin apujar els preus dels lloguers, però evidentment si puges més els lloguers que els sous s’està creant un greuge sobretot per la població més fràgil, s’haurien de prendre més mesures per protegir la població sensible.
–Quines previsions fa de les eleccions generals? S’hi presentarà en alguna llista?
–Encara no ho hem parlat, tot just ha començat l’any, estem fent reunions i suposo que a la llarga sabrem quines seran les previsions, ara mateix no t’ho puc dir.
