El ministeri d’Educació i Ensenyament Superior treballa per decidir si el retorn a les aules es farà el mes de juny o s’haurà d’aplaçar finalment fins el setembre. La voluntat seria que, en cas que es confirmés la bona evolució de la crisi sanitària, al principi del mes de juny ja hi hagués un primer inici de la tornada a la normalitat als centres educatius. Es tractaria, segons va exposar ahir la titular de la cartera, Ester Villarrubla, durant la seva compareixença davant de la comissió legislativa d’Educació, Recerca, Cultura, Joventut i Esports, “d’obrir les escoles” perquè ja hi pugui haver alguna activitat. Tot i així, evidentment seguirien les mesures de precaució aplicades fins ara i també es continuaria apostant sobretot per l’ensenyament virtual a través de les eines telemàtiques. De moment, però, “en cap cas es tractarà d’un retorn obligatori per a ningú”, tot i que l’ensenyament sí que ho és, segons va explicar la ministra.
La decisió sobre el retorn a les aules es podria prendre la setmana vinent. El ministeri ha posat en marxa un grup de treball, del qual formen part Educació, Salut i Funció Pública, que s’encarregarà de definir les condicions en què els alumnes es podran reincorporar als centres. Segons la previsió més optimista, el curs es podria reiniciar al cent per cent al juny, cosa pràcticament descartada tot i la millora de les dades sanitàries, mentre que la més pessimista obligaria a posposar fins al setembre la reobertura de les aules. El que és segur, això sí, és que hi haurà “plans d’acollida” perquè tant alumnes com professors puguin “començar el curs al setembre de la millor manera”, tenint en compte la importància de la “part emocional” en l’educació.
El ministeri també treballa perquè el curs vinent, entre setembre i desembre, el personal docent de les escoles faci una hora setmanal de més, que seria “obligatòria” i dins de l’horari escolar, per ajudar els alumnes “amb activitats directes amb ells” en el reinici de les activitats als centres educatius. En aquest sentit, el ministeri compta amb la conformitat inicial del Sindicat de l’Ensenyament Públic (SEP) perquè es contempli aquesta possibilitat i es pugui fer realitat, ja que es tractaria d’un temps extra per a l’educació dels infants que no es remuneraria. Seria, segons va explicar la ministra, un “gest de professionalitat i empàtic” que reforçaria “el missatge de dedicació i entrega” que han demostrat els professionals de l’educació durant la crisi sanitària pel coronavirus. “En aquests moments encara estem definint l’ajuda que es donarà” als alumnes, segons va explicar Vilarrubla.
Des que van tancar les escoles per l’emergència sanitària, la pràctica totalitat dels alumnes ha pogut continuar treballant gràcies a les eines telemàtiques. Així, s’han lliurat 308 tauletes a famílies que les necessitaven i Andorra Telecom ha facilitat la connexió a internet en 59 llars. La conclusió, segons va destacar la ministra d’Educació, és que a Andorra “no hi ha bretxa digital” o és gairebé inexistent, gràcies a la feina que s’ha fet en els últims anys i contràriament al que passa a altres països. “Si hi havia una bretxa digital encara s’ha reduït més”, va ressaltar Vilarrubla.
La ministra va avançar també la voluntat de transformar a partir del setembre el bus lliure en “transport jove”, del qual es beneficiarien inicialment els joves menors de18 anys, edat que es vol ampliar després fins els 25. A més, Vilarrubla va anunciar també un canvi pel que fa a les beques del curs vinent. Així, els ingressos familiars màxims per poder obtenir una beca s’ampliaran en uns 2.500 euros i es comptabilitzaran de maig a maig per facilitar la seva concessió.
