Fer una societat més justa i equitativa és un deure que tot Estat de democràcia ha de poder garantir a la seva ciutadania i no menys quan es tracten assumptes tan sensibles com és la relació entre un treballador i la seva empresa. Per aquest motiu existeixen organismes mundials que tracten d’afavorir i recollir els drets de qualsevol efectiu en el seu sinus laboral com ara l’Organització Internacional del Treballador (OIT).
De forma que, coincidint amb aquest passat Dia del Treballador, la presidenta del grup parlamentari socialdemòcrata, Judith Casal, acompanyada en aquesta ocasió del vocal del Comitè Executiu, Gerard Alís, han aprofitat per reclamar al Govern que el Principat “faci un pas endavant d’una vegada per totes” i se sumi a l’entitat citada, i perquè pugui així “adoptar la totalitat de beneficis” que li aporta la Carta Social Europea.
De fet, l’OIT porta en peu més de 100 anys i Andorra encara no en forma part, segons raonen des del grup parlamentari, perquè “els governs conservadors dels últims anys no han volgut mai sotmetre a Andorra a un control i una supervisió dels seus drets laborals”. En aquest sentit, Casal ha esclarit que els mandataris al·leguen que això suposaria una “càrrega de treball” i que únicament per això el país “no pot abandonar una causa social i econòmica tan important com és la defensa dels seus drets a la feina”.
Val a dir que la parlamentària ha recordat algunes de les accions que derivarien d’aquesta adhesió com “una llibertat sindical, una edat mínima per entrar a treballar i el foment de noves polítiques per al món laboral“, com també destacats avenços en drets a la seguretat social i en temes de protecció social. Altrament, Casal i Alís no només han posat com a exemple l’OIT com únic estament sanejador, ja que han citat que “un altre dels pactes que s’haurien de posar al dia és el que concep als Drets Econòmics, socials i culturals (PIDESC), el qual va entrar en vigor l’any 1966 i que tampoc se l’espera”, ha ratificat amb contundència la presidenta de la formació.
Així, i reconeixent Alís que “molts dels drets dels treballadors els tenim ja emparats a la nostra constitució, però els hi falten un clar desenvolupament i forma que permetria la firma de tots aquests acords no signats”, ha concretat que amb una supervisió internacional es podran també incentivar compendis de compensació en diferents àmbits com en la igualtat de gènere, per a les persones amb discapacitat i també a favor dels drets dels infants. “Afegir-nos a l’OIT ens permetria valorar i quantificar realment el nivell que es troben els drets dels nostres empleats des d’un punt de vista atorgat per les Nacions Unides”, ha esgrimit.
Finalment, la formació també ha informat que “la ministra Conxita Marsol només reconeix que falta signar 1 dels 11 convenis que tenen sobre la taula”, recordant que la base d’una bona economia “recau sempre que el treballador no quedi sotmès a una posició d’indefensió davant l’empresa en la qual presta els seus serveis i es pugui emparar així “sota uns comitès d’empresa ben estructurats i estabilitzats”. Interessant ha sigut recordar que un treballador al país es pot emparar a l’OIT “només sota un contracte de salut i treball”, però en el segon cas sol no, com tampoc posseir cap llei per al treball domèstic.
