La vintena reunió del Pacte d’Estat per l’Acord d’associació amb la Unió Europea, celebrada aquesta tarda, ha acordat augmentar la periodicitat de les trobades, que a partir d’ara es faran quinzenalment. El cap de Govern, Xavier Espot, ha destacat que “ja s’han celebrat vint reunions del Pacte d’Estat i s’ha generat un clima de confiança que permet debatre obertament sobre tots els aspectes de l’Acord“. A més, ha justificat la nova periodicitat en la necessitat de fer seguiment de les negociacions i coordinar accions comunicatives, fins i tot quan no hi hagi novetats significatives sobre el fons de la qüestió.
Durant la trobada, s’ha informat de l’existència d’un esborrany avançat del reglament que regularà el referèndum sobre l’Acord. Aquest document, de caràcter tècnic, defineix les especificitats de la consulta i en garanteix la seguretat jurídica. Espot ha afirmat que “serà una contesa electoral molt similar a les eleccions habituals, però amb les particularitats pròpies d’un referèndum”.
Pel que fa a l’estat actual del procés, el text encara no ha estat ratificat pel Consell de la UE. Per aquest motiu, s’ha considerat prioritari intensificar els contactes diplomàtics amb Polònia, Dinamarca i Xipre, que conformen l’actual Trio de Presidències del Consell de la UE, així com amb els països veïns i altres estats membres.
Tot i els avanços en el reglament, el document encara no inclou la pregunta que es formularà a la ciutadania. Segons el cap de Govern, abans de definir-la cal determinar si l’Acord conté parts mixtes, ja que això podria afectar la seva entrada en vigor. “El Govern encara no ha signat res i no es podrà convocar el referèndum fins que la Comissió Europea i Andorra rubriquin el text”, ha aclarit Espot.
Sobre les negociacions, Espot ha indicat que no hi ha hagut cap novetat rellevant i que l’Acord continua sent examinat pel Consell de la UE. Els serveis jurídics continuen analitzant-ne el contingut per determinar si alguna part es pot considerar mixta. El cap de Govern ha assenyalat que els estats membres estan centrats en altres assumptes de política comercial, fet que podria retardar la presa de decisions sobre l’Acord. “No ens poden proporcionar un termini clar per a la seva aprovació, però seguim en contacte amb els representants permanents d’Espanya i altres països”, ha manifestat.
Quant a la possible entrada en vigor provisional de l’Acord, Espot ha subratllat que cal prèviament determinar si l’Acord tindrà parts mixtes. “Si es considera mixt, podríem contemplar una entrada en vigor provisional, però no com un mecanisme per esquivar el referèndum”, ha insistit. Així mateix, ha desmentit qualsevol tipus de pressió d’Espanya en relació amb les expulsions i els foragitaments, afirmant que les negociacions amb Madrid se centren en aspectes com la contractació a origen i l’agilitació dels permisos de treball per a andorrans a Espanya.
Crítiques de Jaume Bartumeu
El president de Progressistes-SDP, Jaume Bartumeu, ha criticat la manca de coordinació del Govern en la negociació de l’Acord amb la UE i ha reclamat reunions fixes del Pacte d’Estat cada quinze dies. Bartumeu ha denunciat que el 10 de gener es va aprovar l’esborrany del reglament del referèndum sense definir la pregunta, fet que considera que genera incertesa.
També ha recordat que el 15 i 16 de gener, el ministre portaveu i el secretari d’Estat van oferir versions contradictòries sobre l’impacte fiscal de l’Acord, la qual cosa, segons ell, va afegir confusió. El 24 de gener, Bartumeu va lamentar que la visita de la ministra de Liechtenstein es dugués a terme en un format restringit, considerant que es va perdre una oportunitat per visibilitzar el model del país alpí.
El 30 i 31 de gener, va qualificar de “desenfocades” les declaracions del secretari general de Demòcrates per Andorra sobre un suposat bloqueig de l’Acord, alertant que podien perjudicar la percepció del procés. Finalment, el 5 de febrer, Bartumeu va rebutjar la incorporació d’una subpregunta en el referèndum i va defensar que l’opció de vot ha de ser un “Sí” o “No” a l’Acord. En aquest sentit, ha reclamat una comunicació clara i coherent per explicar els beneficis de l’Acord a la ciutadania.
