La ministra d’Afers Socials i Funció Pública, Trini Marín, ha comparegut aquest dilluns per presentar el nou Projecte de Llei d’Accessibilitat Universal, el qual pretén actualitzar i ampliar les directrius establertes a la Llei d’accessibilitat del 6 d’abril de 1995. Marín ha destacat especialment la importància que tots els sectors implicats participin activament en l’elaboració del reglament: “Han de participar des dels arquitectes, els constructors i les asseguradores fins, evidentment, les associacions i empreses”. Aquest procés participatiu té com a objectiu recollir totes les aportacions i propostes que aportin solucions tècniques i bones pràctiques.
Pel que fa als permisos d’obres en l’àmbit privat, Marín ha recalcat que, actualment, quan se sol·licita un permís per a una construcció, “ja has de presentar obligatòriament un pla d’accessibilitat”. Així doncs, aquestes mesures també afectaran negocis com bars, petits comerços o qualsevol establiment destinat a ser utilitzat per persones amb necessitats específiques. La ministra ha mencionat com a exemple positiu “el nou centre comercial que s’ha construït a Sant Julià, que s’ha fet amb tota l’accessibilitat possible”.
Aquest nou projecte ha tingut en compte les recomanacions sorgides del Conveni de Nova York, amb l’objectiu de consolidar la idea d’accessibilitat universal, mitjançant la introducció del disseny universal i la promoció de l’autonomia personal, la participació i la inclusió de tota la ciutadania. Segons la ministra, “les recomanacions del conveni de Nova York també fan referència a l’article 20, que parla d’incorporar l’accessibilitat dins la llei existent de forma universal”. Marín ha insistit en la necessitat d’anar més enllà de les barreres arquitectòniques i incloure també aspectes com la informació, la comunicació i les necessitats cognitives.
Des de l’Administració es vol corregir qualsevol mancança detectada en construccions antigues, especialment en entorns on el factor orogràfic suposa un repte important. En aquest sentit, la ministra ha recordat l’existència de “la comissió de foment de l’accessibilitat, que emet un informe preceptiu per avaluar possibles solucions alternatives i ajustar-les de manera raonable”.
El projecte de llei contempla que entitats, serveis i locals públics o d’ús públic elaborin plans d’accessibilitat específics, que inclouran una diagnosi inicial, mesures correctores concretes, planificació temporal i pressupostària, així com un sistema de seguiment i avaluació. “La llei actual ja menciona els plans específics, però ara es parla específicament dels plans d’accessibilitat. Crec que les administracions públiques hauran de fer aquests plans per garantir que tots els llocs siguin accessibles, perquè l’accessibilitat va molt més enllà de les barreres arquitectòniques“, ha recalcat la ministra.
Un dels punts clau d’aquest text és tractar l’accessibilitat des d’una perspectiva global, que vagi més enllà de la simple instal·lació de rampes i que tingui en compte les necessitats específiques de persones amb discapacitats visuals, auditives o cognitives. La ministra ha posat un exemple concret per il·lustrar aquesta idea: “Potser no cal cap rampa perquè no és una persona amb una discapacitat de mobilitat, sinó una persona invident. En aquest cas, seran necessàries altres adaptacions, com per exemple el braille a la maneta d’una porta”. Aquesta visió s’emmarca plenament dins del concepte de disseny universal, que busca assegurar que els entorns, productes i serveis siguin accessibles per a tothom sense necessitat d’adaptacions especials.
