El ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia, Guillem Casal, junt amb el president de l’Associació de Pagesos i Ramadera d’Andorra, Xavier Coma, han presentat aquesta tarda el Decret per a la compensació de danys perjudicis causat a l’agricultura i la ramaderia per les espècies de fauna protegides. Casal ha volgut deixar clar que “l’administració som tots” i que amb aquest reglament “estem compensant el que és just”. Un decret que serà vigent a partir de demà, 29 de maig. Així i tot, tant des de Ministeri com des de l’Associació esperen no haver d’activar-lo mai, però si es donés el cas, el ministre assegura que “tindrem instrument jurídic que ens permetrà compensar”.
Les persones que poden demanar una compensació són el titular d’una explotació agrícola i ramadera i el propietari de gossos de treball per a l’activitat de pasturatge de protecció dels ramats; qualsevol persona física o jurídica els béns materials de la qual estiguin destinats a l’agricultura o ramaderia, i el propietari d’animals de renda de les espècies bovina, ovina, cabruna i equina d’aptitud càrnia, així com d’arnes, en transhumància o en trànsit amb autorització i declaració duanera efectuada.
El procediment per demanar la compensació és el següent: en el moment que es detecti els danys, la persona té 24 hores per avisar al ministeri, al Cos de Banders o a l’APRA (en el cas de ser beneficiari de la pòlissa del fons de compensació del bestiar) i ha d’indicar el lloc, la data, naturalesa dels danys i donar les seves dades personals. No poden alterar els restes o danys dels animals sinistrats, protegir les restes, acompanyar als agents i identificar l’animal.
Quant a la resolució de l’expedient, en el cas d’un informe positiu, el Govern compensarà tots els danys. Si és negatiu per part de l’Executiu, serà el fons de compensació de bestiar de l’APRA (els animals que formen part) qui se n’encarregarà. I en el cas de ser negatiu per part de Govern, positiu per part de l’APRA i positiu per part d’un perit del propietari, s’iniciarà un procediment d’anàlisi de mostra ADN i antropològiques.
En referència a les compensacions pels animals morts o desapareguts, hi ha un valor previst si estan subjectes al fons de compensació del bestiar de l’APRA. Aquest valor es multiplica per 2.5 en cas de bovins i, esquins i per 3 en ovnis i caprins, a més d’una compensació addicional en pèrdua de productivitat, retirada dels cadàvers, entre altres.
Pel que fa als animals ferits, també hi ha un valor previst a la pòlissa del fons de compensació, la qual es multiplica per 1.5 pels bovins i esquins, i per 2 pels ovins i caprins. També es compensaran les despeses actes d’atenció veterinària i medicaments, cost del transport, cost de l’alimentació en estabulació, ajut diari per a l’estabulació dels animals tenint en compte l’ajut de pràctiques ramaderes tradicional en època d’hivern, pèrdua de productivitat en cas avortament o infertilitat. En el cas que en 90 dies següents l’animal mori aquesta compensarà com animal mort. En cas de mort d’una ovella, es pot pagar 180 euros més un seguit de despeses i ajudes addicionals, mentre que en cas de mort d’una vaca la compensació pot arribar a 749 euros més les ajudes complementàries.
Quant als animals no inscrits en el fons, com conills, gallines i altres espècies d’aviram de producció, en les espècies mortes es cobrirà el valor de reposició segons la factura més el cost de la retirada de cadàvers, i en les espècies ferides es cobriran les despeses d’actes d’atenció.
Coma ha volgut deixar clar que “no estem a favor de la reintroducció, i més si són depredadors”, recalcant que no tot es pot compensar amb diners, però al final aquesta acaba sent la qüestió. En el procés d’elaboració del decret van demanar “agilitat en fer efectiva la indemnització i en els protocols i temps d’espera”, assegurant que “en això ens hem posat d’acord ràpidament”.
En cas de presència de depredadors, el Departament ja té previst un protocol d’actuació que avisa a l’associació i ramaders de la zona per prendre mesures preventives, tot i que Casal ha afirmat que “no puc parlar d’aquest protocol perquè no l’hem fet servir i no el volem fer servir. El temps dirà si està ben fet”.
