Els tècnics estan treballant per acabar de concretar les responsabilitats que hi ha darrere les esquerdes que van sortir als edificis números 28 i 30 de l’avinguda Santa Coloma i que van obligar a desallotjar els veïns. Tal com va posar en relleu el cònsol major, David Astrié, sembla que hi hauria una «responsabilitat compartida» i, en aquest sentit, va destacar que tot indica que «no tot seria culpa d’una sola cosa, sinó que seria un cúmul de factors» que estarien darrere d’aquestes afectacions. De fet, s’espera que en una reunió que hi ha d’haver la setmana que ve aquesta qüestió es pugui tancar. De manera paral·lela, els propietaris tenen «els projectes per poder fer les reparacions» i, en relació amb això, el cònsol major va desitjar que un cop hi hagi l’entesa tècnica, que va en la bona línia, ja que hi ha «bona sintonia», puguin començar els treballs; amb la qual cosa, si s’acceleressin, cap als mesos de febrer o març aquests veïns podrien tornar a les seves cases.
A preguntes de la consellera de l’oposició Dolors Carmona, Astrié va concretar que quatre famílies han estat allotjades a apartaments de Jovial, ja que es va haver d’actuar «molt ràpid» per una situació «sobrevinguda» i les crides a l’Institut de l’Habitatge i al Govern no van donar fruits. Altres vuit famílies es troben allotjades en altres punts i una ha marxat fora d’Andorra. En principi, tal com va assenyalar el cònsol major, la previsió és que aquells que estan a Jovial hi estiguin fins a finals de gener, dependent, també, del ritme dels treballs. Carmona va manifestar que «una cosa és una solució d’urgència i l’altra és buscar alternatives, sabent que hi ha 80 joves que també han entrat una sol·licitud i que la situació de l’habitatge és complexa».
Astrié concreta que quatre famílies han estat allotjades al Jovial, vuit en altres punts i una ha marxat del Principat
El mandatari comunal va detallar, en el marc de la sessió de Consell de Comú celebrada ahir, que els tècnics han dut a terme un seguit de reunions per avançar «cap a una solució consensuada» i que s’espera que de cara a la setmana que ve hi pugui haver l’acord final sobre les responsabilitats de cadascuna de les parts. També cal destacar que el procés s’ha endarrerit per la defunció d’un dels propietaris afectats. Des del comú es desitja que ara la situació es pugui desencallar i que les obres arrenquin de manera imminent. «M’agradaria que els propietaris efectuessin els treballs el més aviat possible, perquè tota la gent que s’ha desallotjat i reallotjat en altres llocs pugui tornar a casa seva com més aviat millor; però tot depèn dels propietaris. Llanço la pilota als propietaris, que siguin ells els qui accelerin al màxim aquest procés», va manifestar Astrié.
Comptes a finals de setembre / El cònsol major va fer aquestes declaracions en el marc de la sessió de Comú en la qual es va informar del tancament pressupostari a 30 de setembre. Ahir s’havia tancat amb uns ingressos de 42 milions d’euros (el 71,55% del pressupostat) i 37,5 milions de despeses (un 63,5% del pressupostat), és a dir, que es dona un superàvit de 4,5 milions d’euros. Al tancament del tercer trimestre, les inversions reals són de 7,7 milions d’euros i l’endeutament se situa en 17,3 milions, quantitat que equival al 36,9% de la mitjana dels ingressos dels darrers tres anys (la Llei de les finances comunals estableix que el deute màxim pot ascendir fins al 200%). El cònsol major de la capital va recordar que quan es va fer el tancament de comptes del 2022 es va destacar que el dèficit de 4,5 milions es devia a un «retard en la tramitació d’algunes llicències urbanístiques» que encara no havien arribat al Comú i amb el superàvit que es dona ara «s’equilibren» els comptes. A preguntes de l’oposició, va destacar que no volia aventurar quina pot ser la xifra de tancament a finals d’any, però va puntualitzar que «aquestes xifres de 4,5 milions de superàvit donen bons auguris per tancar l’any amb una bona situació financera». També va recordar que l’endeutament es troba a la «ratlla» dels 17 milions i que a finals d’any podria ser de 16 milions, lluny dels 42 que hi havia el 2016. «Si la liquidació de despeses és inferior a la d’ingressos, estem parlant d’un 63% i un 71% d’ingressos, benentès que el tancament ha de ser positiu», va puntualitzar Carmona, que va remarcar que ells han demanat l’extrapolació per saber «com es tancarà realment el pressupost 2023 amb els compromisos contrets», amb els ingressos i les despeses previstes.
Nova oficina de turisme / Durant la sessió de Consell de Comú també es va aprovar un suplement de crèdit per desenvolupar la reforma d’un local de 45 metres quadrats al carrer de la Vall i destinar-lo a una oficina de turisme. Tal com va detallar la majoria, es van fer dos concursos que superaven de molt les previsions fetes pel Comú (les ofertes eren d’uns 200.000 euros quan es calculava un cost de 69.000 euros) i finalment s’ha procedit a fer una demanda de preus a la qual ha concorregut una empresa que farà les obres per 78.000 euros. Tal com va concretar Astrié, la previsió és que durant el primer trimestre de l’any que ve aquest espai estigui ja en funcionament. Des de la majoria es considera que és un punt clau, ja que hi transiten molts visitants. Des de l’oposició, el conseller Sergi González va plantejar que s’hi encabeixi també l’Oficina d’Atenció al Comerç, per optimitzar recursos i també donar activitat a aquest espai. Astrié va destacar que és una «bona idea» i que l’haurà d’avaluar la majoria que surti guanyadora de les urnes el 17 de desembre.
A l’últim, es va aprovar l’adjudicació de la concessió administrativa dels espais publicitaris de la parròquia, que s’ha dividit en dos lots. L’u inclou la concessió de 18 OPI de doble cara, distribuïts en 14 parades de bus i que s’ha adjudicat a l’empresa Expansió S.L. per 14.400 euros a l’any. El dos és per a Verona Comunicació SAU, i inclou l’explotació de 27 OPI de doble cara, més 4 OPI de cara triple i una tanca publicitària, amb un cànon anual de 38.700 euros. Per les dues concessions, doncs, el Comú ingressarà 53.100 euros a l’any. La concessió es fa per un període de vuit anys, renovables any a any fins a un màxim de 12. Segons va quedar palès en la sessió de Consell de Comú, les empreses es comprometen a fer un seguit de millores entre els quals explorar la possibilitat d’habilitar un parell o tres de parades de bus interactives, informa l’ANA.
