El Consell General ha acollit aquest dimecres la conferència ‘Els drets humans en un canvi d’època’ en el marc del Dia Internacional dels Drets Humans. L’acte, organitzat conjuntament amb la institució del Raonador del Ciutadà, ha comptat amb la participació del catedràtic de Ciència Política Joan Subirats, qui ha reflexionat sobre els desafiaments globals que amenacen els drets fonamentals i sobre la necessitat de reivindicar-ne la plena vigència.
La celebració del Dia dels Drets Humans a Andorra té una significació especial, ja que la Constitució incorpora explícitament la Declaració Universal en el seu cinquè article i, per a Subirats, aquest és un motiu afegit per reflexionar sobre la seva vigència. “Cal preguntar-nos si el text manté virtualitat avui i si val la pena continuar parlant-ne”, ha apuntat. Malgrat que les declaracions solen ser formals, considera imprescindible valorar fins a quin punt els seus principis coincideixen amb la realitat quotidiana de moltes persones arreu del món.
“Cal preguntar-nos si el text manté virtualitat avui i si val la pena continuar parlant-ne” – Joan Subirats
Subirats ha remarcat que, tot i els avenços respecte a 1948, els reptes actuals són profunds i diversos. Així, ha enumerat qüestions que pràcticament no apareixien en la redacció original, com l’emergència climàtica, la violència de gènere, els drets de les persones LGTBI o la situació dels pobles indígenes. A més, ha recordat també que molts dels estats que avui formen part de l’ONU ni tan sols existien com a països independents quan es va aprovar la Declaració i que l’organització ha hagut d’anar adaptant-ne la interpretació al llarg dels anys.
Tot i així, el catedràtic ha advertit que el context global és preocupant, assenyalant el creixement de l’unilateralisme i el debilitament del multilateralisme que havia impulsat la Declaració. La retirada o el descompromís d’actors clau com els Estats Units en òrgans com l’ACNUR o en el finançament de l’ONU exemplifiquen, segons ell, aquesta involució. “Això no és un argument per abandonar els drets humans. Al contrari, és un motiu per recuperar els valors que van inspirar aquella declaració”, ha apuntalat.
Segons Subirats, espais com Europa, Andorra o Catalunya poden jugar un paper destacat en la defensa dels principis democràtics i dels drets humans des de l’àmbit local
Entre els riscos estructurals del segle XXI, Subirats ha destacat el control tecnològic, la concentració de poder en poques empreses digitals i l’impacte de la intel·ligència artificial en la llibertat i la privacitat. Tot i això, ha volgut transmetre un missatge d’esperança i ha posat en valor la força de la societat civil global, cada vegada més connectada gràcies a les xarxes, i ha assenyalat mobilitzacions recents com les que denuncien la situació a Gaza com un exemple d’aquest potencial.
Segons Subirats, espais com Europa, Andorra o Catalunya poden jugar un paper destacat en la defensa dels principis democràtics i dels drets humans des de l’àmbit local. “Cal reforçar les pràctiques i maneres de funcionar que siguin coherents amb aquests principis”, ha insistit.
Cañada destaca que a Andorra “no es detecten situacions flagrants”, però que “tot és millorable”
Per la seva part, el Raonador del Ciutadà, Xavier Cañada, ha afirmat que a Andorra “a nivell estricte de drets humans, es respecten”, tot i recordar que han de servir com a “brúixola i punt de referència” tant per al disseny de polítiques públiques com per al comportament individual. Segons ha dit, gestos com “una mirada diferent o un respecte a l’altre” també formen part dels drets humans i cal tenir-ne consciència en el dia a dia.
Preguntat sobre si hi ha vulneracions greus o aspectes que no es respectin, Cañada ha explicat que “de manera clara, no”, i que des de la institució “no es detecten situacions flagrants”. Tot i això, ha admès que “tot és millorable i tot podria anar millor”, i entre els punts febles que afecten el país, ha assenyalat l’accés a l’habitatge, un dret reconegut internacionalment i que avui és un problema no només a Andorra, sinó “a pràcticament tota Europa”.
