L’exdirectora de l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), Maria Cosan, va respondre ahir en seu judicial amb un «rotundament no» quan el batlle que instrueix la causa d’amenaces i coaccions a dirigents de Banca Privada d’Andorra (BPA), Manel Santolària, li va preguntar si el 2014 –quan era la responsable de l’ens– havia demanat al seu homòleg panameny que realitzés una inspecció a BPA Panamà a la cerca de comptes de la família Pujol, negant així les acusacions de Santiago de Rosselló i els germans Cierco.
Segons ha pogut saber aquest rotatiu, Cosan, que va comparèixer en qualitat de testimoni, va admetre que el 29 de setembre del 2014 va coincidir amb l’aleshores superintendent del mercat de valors de Panamà, Juan Manuel Martans Sánchez, en la 39a reunió anual de l’Organització Internacional de Comissions de Valors (Iosco) que va tenir lloc a Brasil. Amb tot, l’economista va assegurar que únicament es van saludar i que en cap cas van mantenir cap conversa referent als comptes dels Pujol.
Vistes les contradiccions entre la declaració de Cosan i les de Santiago de Rosselló i Higini Cierco que afirmen que l’INAF va participar en la cerca d’informació de polítics catalans independentistes, Santolària podria valorar la possibilitat de citar Martans probablement per comissió rogatòria per tal d’aclarir els fets, segons van confirmar diverses fonts consultades.
Del no al desconeixement / Segons les mateixes fonts, la declaració que va tenir lloc ahir davant de les advocades del Cierco, del lletrat de l’Institut dels Drets Humans (IDHA) i de la fiscal va ser tensa i va estar marcada per la negativa de l’exdirectora de l’òrgan regulador i pel desconeixement dels fets que se li preguntaven.
Segons la testimoni, l’INAF no va tenir coneixement de dita inspecció a la filial panamenya –que finalment es va realitzar el 18 de novembre del 2014 per la Superintendencia del Mercado de Valores de Panamà sense que s’hi trobés cap informació relacionada amb l’expresident català– fins que el novembre del mateix any BPA els en va informar per mitjà d’una carta. Preguntada pel batlle, Cosan va assegurar que anteriorment a aquell moment no en tenia cap coneixement. A més, també va afirmar que mai ha tingut coneixement del resultat d’aquella inspecció.
També desconeixia, va indicar l’exmàxima responsable de l’INAF, que responsables espanyols entressin a Andorra per emportar-se la informació de tots els comptes de BPA, tal com va denunciar l’excap de Govern, Jaume Bartumeu, en el documental Las cloacas de Interior. «No em consta», va respondre, negant qualsevol tipus de comunicació o contacte amb els policies espanyols que presumptament van coaccionar a Joau Pau Miquel i Higini Cierco per obtenir informació que frenés el procés sobiranista de Catalunya.
Pel que fa als diners que la família de l’expresident de la Generalitat pogués tenir al Principat, Cosan també va deixar clar que no en sabia res fins que va sortir publicat a la premsa.
El rol de la Fiscalia / L’economista, que segueix vinculada professionalment a l’INAF, es va presentar a la Batllia acompanyada del seu advocat. Un fet que, segons fonts properes a la declaració, no va agradar a alguns dels advocats de les altres parts que s’hi van oposar, ja que en declarar en qualitat de testimoni no és necessari que compti amb representació lletrada. Les mateixes fonts van manifestar que, després de descartar que entrés l’advocat, va ser la Fiscalia qui va adoptar el rol de defensa. La representant del Ministeri Públic, Carolina Bailén, va interrompre en diverses ocasions els altres lletrats en considerar que les seves preguntes no eren pertinents. El batlle, però, va decidir acceptar la majoria de les preguntes, deixant només fora les que va considerar que estaven lligades a la causa general del cas BPA i no directament a les presumptes amenaces i coaccions.
