El compte enrere per conèixer si la parròquia canillenca continuarà amb Demòcrates + Independents al poder o si bé trencarà el domini taronja consecutiu de les dues últimes legislatures de la mà d’Objectiu Comú ja ha començat.
L’exministre de Turisme i Medi Ambient, Francesc Camp, encapçala una llista amb polítics amb experiència i altres nous, però afirma representar la continuïtat dels projectes encetats per l’anterior mandat de Josep Mandicó i del Govern a escala nacional.
D’altra banda, la jove formació política encapçalada per Albert Torres representa l’alternativa a un comú al qual, segons ell, li ha mancat «transparència, diàleg i proximitat» als últims anys amb una candidatura formada per diferents perfils professionals que recull les diverses inquietuds canillenques i fa del lema Obrir el Comú a la gent la seva bandera.
Malgrat haver existit el context idoni per tenir una campanya basada en els retrets i l’enfrontament, les dues candidatures s’han limitat a la cordialitat. A més, s’han centrat a explicar el seu projecte per una parròquia amb un marge de creixement exponencial i que, d’alguna manera, representa un microcosmos dels problemes que pateix el país en l’àmbit nacional: el preu del lloguer, la desestacionalització i la necessitat de tenir un turisme habitual de major poder adquisitiu.
El turisme, motor econòmic
L’experiència de Francesc Camp al capdavant del ministeri de Turisme es presenta com el gran punt a favor de la llista demòcrata, ja que el candidat a cònsol major defensa el seu coneixement del sector així com l’entesa amb el Govern per dur a terme les propostes marcades en el full de ruta nacional; mentre que Albert Torres considera la renovació del contracte del Palau de Gel com el pal de paller per atreure més turistes no només durant l’hivern, sinó també la resta de l’any. Així, denuncia la inactivitat del grup demòcrata per arribar a un acord malgrat comptar amb els recursos necessaris. En aquest sentit, els dos candidats coincideixen en la necessitat d’apostar per un turisme de major poder adquisitiu.
La crisi de l’habitatge
La manca de solucions reals per resoldre un problema greu com és el preu del lloguer també va destacar al llarg de la campanya. Així, Camp es va inclinar per defensar la necessitat de traslladar el pla nacional basat en la nova llei estatal, el qual exigirà més als apartaments turístics perquè molts s’alliberin i passin a ser d’ús hoteler i residencial. Per la seva part, Torres es va limitar a defensar que «el meu grup polític no és esclau del Govern» i per tant, diu que no seguirà les ordres imposades a escala nacional. A l’hora de mostrar les seves propostes, el candidat d’Objectiu Comú assenyala que si surt escollit, la seva intenció serà baixar a parlar amb el Govern, ja que «no existeix una solució miracle i congelar el preu del lloguer 10 anys no és cap solució».
Els projectes sorprenents
De manera inesperada, les propostes més sorprenents van acompanyar una campanya que si bé des del principi va ser força discreta, va anar in crescendo amb el pas dels dies. En aquest sentit, Objectiu Comú va passar de no voler revelar les seves propostes fins que no tingués el contracte del Palau de Gel renovat, a anunciar la seva intenció de construir un mur d’escalada de gel a dins del recinte conjuntament amb una possible pista d’esquí artificial, mentre que DA no es va voler quedar enrere i va comunicar el seu propòsit de celebrar concerts i espectacles a la plataforma de Soldeu, unir el Camí de Sant Jaume a la parròquia des de Ransol i construir un circuit turístic que connecti les diferents parts d’interès turístic d’arreu de la parròquia.
Sigui com sigui, els electors escolliran entre dues candidatures que, malgrat no haver-se enfrontat durant la campanya, representen dues formes antagòniques d’entendre la gestió del comú i d’escoltar al ciutadà. Pel votant, aquestes eleccions signifiquen la possibilitat de votar opcions diferents i recuperar una normalitat democràtica necessària per primera vegada en vuit anys.
