Establir una taxa sobre el tabac i l’alcohol que es destini directament a la Caixa Andorrana de la Seguretat Social (CASS) és una de les possibilitats que el Govern té sobre la taula per tal de reduir el dèficit sanitari. Segons va indicar ahir el ministre de Finances, Jordi Cinca, en la roda de premsa per detallar el projecte de pressupost de l’any vinent, es tracta d’una proposta de la CASS que «conceptualment em sembla bé» però que és «delicada» per la dependència que l’Estat té dels ingressos que genera el tabac. Per això, va afegir, únicament es podrà dur a terme si la incorporació d’una nova taxa «no té un impacte elevat en els ingressos de l’Estat» i si «preserva la competitivitat del producte sense que sigui molt agressiva». «Si som capaços de no incentivar el contraban i de mantenir els nivells d’ingressos, la proposta serà assumible. Si posa en risc l’estabilitat, no», va reflexionar. En aquesta línia, cal recordar que fa pocs mesos la taxa del consum del tabac ja es va incrementar un 10%.
Sobre les mesures proposades per la CASS, el ministre també va reconèixer que «tenen un cost social i de prestacions» que cal estudiar «per veure si es poden assumir». Entre elles destacava la possibilitat d’augmentar el copagament de determinats serveis o medicaments i la idea de treure prestacions de la CASS. En tot cas, Cinca va assegurar que «encara no s’ha pres cap decisió».
Al voltant dels 40 milions / Segons va exposar, el projecte de pressupost mostra que el Govern ha aconseguit «estabilitzar» la xifra que ha de transferir a la CASS per finançar el dèficit sanitari al tomb dels 40 milions d’euros –per a l’any vinent s’han previst gairebé 47 milions d’euros–. «Que dels ingressos de l’Estat, al tomb d’uns 40 milions d’euros vagin destinats a finançar la sanitat és un model propi de les societats del benestar», va afirmar. El «drama», va afegir, era que «any rere any el dèficit creixés sense parar». «És important el dèficit, però el més important és aturar la tendència», va indicar, tot opinant que amb una situació «més estabilitzada», «tenim més temps» per actuar.
Repunt del sector immobiliari / El responsable de la cartera de Finances també va repassar detingudament els ingressos pressupostats per a l’any vinent. En aquest sentit, va destacar que la recaptació d’impostos directes i indirectes mostra una «millora» del sector immobiliari. Malgrat que en xifres absolutes «no és molt significatiu, sí que mostra la reactivació del sector». Els efectes queden pal·lesos en un increment de les plusvàlues immobiliàries del 44% respecte aquest any i del 35% per impostos de les transmissions patrimonials.
Per contra, el sector que més pateix és el financer que ha destinat «molts més recursos a efectes interns que ha fer negoci», ja que es troba en un «procés d’internacionalització i de transformació per passar d’una plaça financera offshore a una onshore».
Increment dels sous públics / Pel que fa a la importància del capítol 1 del pressupost, centrat en les despeses de personal, Cinca va remarcar que la partida «no està sobredotada» perquè «no hi ha noves contractacions de càrrecs polítics ni especials». L’increment respecte els comptes del 2017, al voltant d’un 3%, correspon, segons va explicar, a l’ajustament dels sous en relació a l’IPC i al cost de les jubilacions dels treballadors públics. «Aquesta legislatura i l’anterior són les que menys han incrementant el capítol 1, amb un creixement de mitjana del 2%», va aclarir tot deixant clar que «seria un error pretendre reequilibrar el pressupost des de les despeses de personal».
Concretament, l’any vinent es destinaran fins a 110 milions d’euros a aquest concepte, dels 437 milions totals del pressupost. Una xifra que s’ha duplicat en els darrers 15 anys, segons Cinca, per la «decisió política» l’any 2000 de crear mil llocs nous de feina a l’administració «amb un impacte pressupostari important». A més, aquests funcionaris van ser contractats amb unes condicions de jubilació que ara cal pressupostar per tal de donar-hi compliment. L’augment dels últims 15 anys és fruit, per tant, «de decisions polítiques i no per culpa dels treballadors».
Els ingressos d’Andorra Telecom provinents del ‘roaming’ cauran en 6,6 milions d’euros
