“Si el problema és que algú ha d’anar a viure a la Seu d’Urgell, beneït problema”. Amb aquesta afirmació, l’economista i professor universitari Gonzalo Bernardos ha obert aquest dimecres al matí la conferència ‘Noves idees sobre polítiques d’habitatge‘, organitzada per l’Associació de Propietaris de Béns Immobles. Bernardos ha defensat que Andorra ha d’afrontar amb sentit comú i planificació els reptes derivats del seu atractiu econòmic i fiscal, evitant promeses impossibles i discursos populistes.
Altrament, el conferenciant ha denunciat que a Espanya, i especialment a Catalunya, les polítiques d’habitatge s’han tornat populistes i contraproduents. Segons ell, la situació és cada vegada més crítica: la gent té dificultats creixents per trobar un habitatge de lloguer, ja comencen a aparèixer tendes de campanya al Besòs i construccions precàries a la zona de la Sagrera. “El populisme significa prometre que tothom podrà viure on vulgui pel preu que desitgi, i això és impossible”, ha afirmat.
Bernardos ha alertat que els controls de lloguer han fracassat sempre, recordant que a mitjans del segle XX, el 82% dels habitants de Madrid vivien de lloguer, però després de dècades de control, el percentatge havia caigut al 16% l’any 1990. “Els controls de lloguers han destrossat el mercat”, ha continuat.
Davant aquesta situació, Bernardos ha proposat integrar urbanísticament la Seu d’Urgell com a part de l’àrea metropolitana d’Andorra. “Andorra hauria de comprar terrenys a la Seu i impulsar-hi la construcció d’habitatges, acompanyada d’una connexió de transport eficient com un tren o cremallera”, ha remarcant, reiterant que “l’administració hauria d’actuar com a reguladora, deixant la promoció a mans privades, i d’aquesta manera els comptes surten perfectament”.
Bernardos ha plantejat també un model de col·laboració publicoprivada per ampliar el parc de lloguer: “Si un propietari posa el seu habitatge en un programa públic, se li pot garantir una rendibilitat d’entre el 5 i el 6% neta d’impostos i riscos”. D’aquesta manera, l’economista assegura que, al cap de 15 anys, l’administració podria assumir la meitat del cost de la reforma de l’immoble. “Si abans un habitatge costava 1.000 euros, el llogater en pagaria 600, i l’Estat cobriria els 400 restants”, ha apuntalat.
Pel que fa a la política espanyola, Bernardos s’ha mostrat contundent: “El discurs de Sumar i Podemos ha estat construir un relat per guanyar vots entre els joves prometent que podran viure on vulguin per 600 euros”. En aquesta línia, ha afegit que “aquesta política ha fracassat i ara ja no es busca resoldre el problema, sinó justificar-lo a través del relat”. A més, ha advertit que “a Catalunya hi ha hagut més de 900 sol·licitants per un sol habitatge de lloguer a 900 euros”, i que “una veritat es pot canviar si fem un relat bo i el repetim moltes vegades. Això és el que s’està fent, però no els sortirà bé”.
Per a Andorra, ha exposat una disjuntiva clara: “O tenim un model econòmic que fracassi i ens porti pobresa, o acceptem que vindrà més població amb més diners”. Altrament, ha destacat que “el país és un xollo per viure i per tributar”, i que “si no es canvia res, vindrà més gent amb diners. Això és tenir èxit. Però l’èxit també genera tensions. No tot són flors i violes“.
En aquest sentit, ha insistit que “el mercat immobiliari només es pot estabilitzar si hi ha molta oferta”, però ha advertit que “no es pot generar d’un dia per l’altre”. “Molts promotors es van arruïnar durant la crisi anterior, la banca no concedeix fàcilment préstecs per comprar sòl, i els promotors actuals actuen amb molta cautela”, ha ponderat, apuntalant que “no estem davant una nova bombolla immobiliària, però l’escassetat d’oferta manté els preus a l’alça”.
Finalment, Bernardos ha afirmat que “no hi ha una guerra entre propietaris i llogaters, sinó una manca de comprensió del funcionament del mercat”. Així doncs, ha conclòs la conferència esmentant que “el propietari sovint és algú que ha estalviat, treballat més hores i ha fet renúncies per poder invertir en habitatge”, i ha insistit que “cal evitar que el debat l’acabin dominant idees populistes que desincentivin la inversió i empitjorin l’oferta”.
