El debat i posterior aprovació, ahir al ple del Consell General, del paquet de mesures urgents per a la millora del poder adquisitiu de la ciutadania, que inclou l’increment obligatori dels salaris al sector privat i el topall màxim d’augment dels lloguers, va obligar les formacions de la majoria (DA, Acció i CC) a encarar el foc creuat dels dos principals partits de l’oposició, PS i Terceravia, que van criticar el Govern i els grups parlamentaris que li donen suport per motius contraposats. Mentre els socialdemòcrates reclamaven a l’Executiu que anés més enllà, Terceravia els va acusar d’excés d’intervencionisme en el mercat.
El ple de la tarda, novament amb la presència entre el públic dels sindicats, va arrencar amb una reserva d’esmena dels socialdemòcrates, que pretenien fixar un màxim d’increment dels arrendaments de l’1,25% en el cas dels contractes amb pròrroga forçosa i del 0% pels més recents. Només la diputada no adscrita, Carine Montaner, els va donar suport. Així, finalment va tirar endavant el projecte de la majoria, amb un augment màxim d’entre el 2% (recents) i el 5% (pròrroga).
«Hem d’evitar polaritzar la societat, cal una resposta acceptable per a tots els actors, no podem enfrontar les parts», va afirmar el ministre de Territori i Habitatge, Víctor Filloy. Segons el president socialdemòcrata, Pere López, «el mercat està desequilibrat, ja que hi ha gent que fa molts diners i altres que pateixen molt». A més, va lamentar que «permetre aquest increment és permetre un benefici extraordinari per als propietaris d’edificis que ja estan amortitzats».
Pel que fa als salaris, el debat va girar entorn de la fórmula matemàtica de càlcul que finalment han adoptat els grups de la majoria. La proposta inicial del Govern pretenia augmentar-los segons l’IPC (el 7,1%) en el cas del salari mínim, i a partir d’aquí anar baixant mig punt per cada franja de 200 euros, fins a arribar als 4.000 euros mensuals bruts. Un cop arribat el text a la comissió del Consell General, els grups es van adonar que aquesta fórmula podia generar disfuncions entre els assalariats del final d’una franja i principi de la següent. Per això, amb l’ajuda d’un doctor en matemàtiques, segons es va revelar en seu parlamentària, l’increment serà lineal, amb l’aplicació de la fórmula matemàtica. A partir d’avui, estarà disponible en línia un simulador perquè tant treballadors com empresaris puguin calcular el nou salari.
Des de la majoria, que en tot moment van lamentar haver d’intervenir el mercat, es va assegurar que l’augment dels salaris superava la pujada dels lloguers. Quant a Terceravia, Joan Carles Camp va afirmar que «rebutgem el populisme del Govern», ja que «no compartim la política intervencionista». A més, «la llei no dona confiança perquè no és clara». En aquest sentit, va considerar que els salaris s’haurien de pactar entre empresaris i treballadors i va denunciar que els contractes de lloguer no serveixen si es canvien les regles del joc abans que vencin.
Llum verda a la reforma fiscal amb el tipus mínim del 3% en l’IS
La reforma fiscal de la imposició directa, que suposa la modificació de fins a 11 lleis, va tirar endavant ahir amb el vot en contra de Terceravia i l’abstenció del PS. Finalment, va ser el nou ministre de Finances, César Marquina, l’encarregat de defensar-la al ple, tot i que fa molt poc temps que ostenta el càrrec. El text inclou la modificació de l’Impost de Societats (IS), amb un tipus mínim del 3% per a totes les empreses que generin beneficis, així com la introducció de noves deduccions i noves línies de mecenatge. També la modificació de l’impost de les plusvàlues, el nou règim de devolució de l’IGI i l’ampliació de la llista de jurisdiccions amb intercanvi automàtic. Segons Marquina, «era necessari fer un conjunt d’ajustos i millores amb l’objectiu de la justícia fiscal, l’eficiència en la recaptació i l’homologació internacional, però mantenim l’essència del nostre sistema competitiu, amb una pressió fiscal baixa i moderada», va afirmar. Tot i això, va reconèixer que quedava pendent l’agència tributària única. «Són canvis rellevants, però cal no acabar aquí i continuar la pròxima legislatura», va vaticinar el conseller general demòcrata, David Montané.
Des de l’oposició, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va ser molt dur tot i abstenir-se. «És un pas enrere, neix caduca i generarà problemes, així que aviat s’haurà de canviar, sobretot perquè continuen els impostos comunals que no es basen en els ingressos del negoci, sinó en la ubicació o l’espai que ocupa», va etzibar. «S’està fent un pedaç –va denunciar–, ja que hi pot haver casos de dobles imposicions i, per tant, possibles recursos al Tribunal Constitucional (TC)».
