La Casa de la Vall ha estat l’escenari de la presentació del dossier de la candidatura transnacional a patrimoni mundial de la UNESCO que vol reconèixer el coprincipat com a model institucional únic al món. L’acte ha servit per visualitzar el final d’un procés de set anys de treball conjunt entre Andorra, Espanya i França, i per reivindicar el valor històric, polític i simbòlic d’un sistema de govern basat en el pacte i el diàleg.
El síndic general, Carles Ensenyat, ha obert l’acte destacant que el que es presenta no és només un conjunt d’edificis històrics, sinó “una idea materialitzada, una manera d’entendre què vol dir governar-se”. En aquest sentit, ha remarcat que la candidatura apel·la a una concepció de les institucions com a patrimoni col·lectiu: “No ens pertanyen les institucions; som nosaltres qui els pertanyem”, ha afirmat, tot subratllant la responsabilitat de transmetre aquest llegat a les futures generacions.
L’acte ha servit per visualitzar el final d’un procés de set anys de treball conjunt entre Andorra, Espanya i França
La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha posat l’accent en la dimensió compartida del projecte i ha agraït la implicació d’Espanya i França. Segons ha exposat, la candidatura permet projectar internacionalment “un model que posa el diàleg al centre” i expressa amb claredat la singularitat del Principat. Bonell ha recordat que, de cara als pròxims mesos, el repte serà tenir els béns “endreçats, preservats i condicionats” abans de les visites d’avaluació previstes per a l’estiu.
La candidatura inclou dotze monuments repartits entre Andorra, França i Espanya, que testimonien la construcció i l’evolució del coprincipat al llarg dels segles. Deu d’aquests elements es troben al territori andorrà, mentre que el conjunt es completa amb el castell de Foix i la catedral de la Seu d’Urgell, espais vinculats històricament als dos senyors coprotagonistes del pacte fundacional. “No parlem només d’esglésies o monuments, sinó d’espais on hi havia vida de comunitat”, ha remarcat la ministra, incidint en la importància de fer entendre aquest relat a tota la ciutadania.
“No parlem només d’esglésies o monuments, sinó d’espais on hi havia vida de comunitat” – Mònica Bonell
Al seu torn, el cap de Govern, Xavier Espot, ha defensat que la candidatura és “una expressió tangible d’una forma de govern” i ha recordat que la història d’Andorra no s’entén sense els països veïns. En aquest sentit, ha expressat la confiança que la UNESCO reconegui un model institucional que ha demostrat continuïtat i capacitat d’adaptació al llarg del temps.
Per part de França, l’ambaixador Nicolas Eybalin ha destacat el caràcter excepcional d’una relació institucional que es remunta gairebé 750 anys enrere, des dels pariatges del 1278. Segons ha apuntat, no es tracta de classificar un monument aïllat, sinó de reconèixer “una relació històrica única” que ha acabat donant lloc a una nació al cor dels Pirineus. Eybalin s’ha mostrat convençut de la solidesa del dossier i del seu caràcter original.
En la mateixa línia, l’ambaixador d’Espanya a Andorra, Carles Pérez-Desoy, ha remarcat que la candidatura reivindica una història basada en el pacte, la negociació i el respecte mutu. “Arriba en el moment adequat”, ha afirmat, en un context internacional marcat pels conflictes, i ha subratllat que el coprincipat és un exemple avançat i vigent de resolució política compartida. Seguidament, Pérez-Desoy ha confirmat que la presentació oficial davant la UNESCO es farà de manera conjunta pels tres estats, com a mostra del compromís real amb una candidatura plenament transnacional.
El calendari fixa ara dues dates. El registre formal de la candidatura davant la UNESCO, previst per al 26 de gener, i la visita d’avaluació que tindrà lloc durant l’estiu. Si el procés culmina amb èxit, Andorra confia que l’any 2027 el model institucional del coprincipat sigui reconegut com a patrimoni mundial, consolidant un relat històric i polític que el país vol fer seu i projectar internacionalment.
