La COP30, que aquests dies reuneix a Belém (Brasil) representants de tot el món, ha servit d’escenari perquè Andorra i Espanya hagin tancat finalment un conveni que feia anys que s’arrossegava. Es tracta de l’acord per construir una nova interconnexió elèctrica entre el Principat i Adrall. La signatura ha comptat amb la presència del secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, i la vicepresidenta tercera i ministra espanyola de Transició Energètica, Sara Aagesen, i obre la porta a una infraestructura considerada clau per garantir el subministrament elèctric dels pròxims anys.
L’acord arriba després d’un llarg trajecte de converses bilaterals que es va accelerar arran de la trobada entre Xavier Espot i Pedro Sánchez l’any passat, així com d’una sèrie de reunions tècniques que han acabat desencallant els últims serrells. Ara, el text haurà de superar el tràmit parlamentari tant a Andorra com a Espanya, i una vegada rebi llum verda, FEDA i Red Eléctrica Espanyola assumiran conjuntament la construcció del projecte.
El text haurà de superar el tràmit parlamentari tant a Andorra com a Espanya, i una vegada rebi llum verda, FEDA i Red Eléctrica Espanyola assumiran conjuntament la construcció del projecte
La infraestructura prevista inclou un doble circuit de 220 kV que connectarà Adrall amb la frontera andorrana, la reforma de la subestació del municipi alturgellenc per adaptar-la a la nova tecnologia i diversos ajustaments a les línies existents. Al costat andorrà es construirà una nova estació receptora al riu Runer, la qual haurà de gestionar l’energia que arribi per aquesta connexió. Es tracta d’un projecte concebut per absorbir l’augment de consum previst per a la pròxima dècada, impulsat sobretot per la substitució progressiva dels sistemes de calefacció i mobilitat basats en combustibles fòssils. L’objectiu és evitar colls d’ampolla en un moment en què la demanda creixerà de manera constant però sostinguda.
A la COP30, la delegació andorrana també ha aconseguit que la presidència de la conferència accepti sotmetre a votació la creació d’un diàleg internacional específic sobre els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes de muntanya. Si la iniciativa prospera, l’any vinent es debatrà a Bonn i podria ser el primer pas perquè la realitat dels territoris de muntanya tingui un espai fix en les pròximes COP, inclosa la COP31. La proposta, fruit de la insistència del Principat i d’un grup de països amb característiques similars, busca augmentar la visibilitat d’uns ecosistemes especialment vulnerables i sovint poc presents en les grans negociacions climàtiques.
La presidència de la conferència ha acceptat sotmetre a votació la creació d’un diàleg internacional específic sobre els efectes del canvi climàtic en els ecosistemes de muntanya
La participació andorrana a la conferència també s’ha traduït en l’adhesió a diverses declaracions internacionals. Entre elles, destaca la iniciativa impulsada pel Canadà per reforçar la gestió integrada del foc davant l’augment global dels incendis forestals, una problemàtica que afecta de ple els territoris de muntanya. El Principat també ha donat suport al compromís Belém 4X Pledge, que defensa multiplicar per quatre l’ús global de combustibles sostenibles abans del 2035, així com a declaracions centrades en la lluita contra la pobresa en el context climàtic, la denúncia del racisme ambiental i la millora de la cooperació en mercats de carboni.
Aquesta presència activa a Belém reforça la voluntat d’Andorra de participar en els debats climàtics internacionals en un moment en què el país intenta accelerar el seu propi full de ruta energètic. I, de retruc, col·loca el nom del Principat en una discussió global que sovint passa de llarg dels petits estats però que, en aquest cas, ha trobat un encaix en la defensa del futur de les zones de muntanya.
