Al CAEE s’exposa una mostra de gravats de Kandinsky fins al 8 de març que tinc la intenció de visitar aquest diumenge que ve sense falta, ja que suposa, encara que no soc una gran amant de l’art abstracte, l’oportunitat de veure l’obra del que va ser, juntament amb altres artistes com Malevitch, Mondrian, Delaunay o Picabia, un dels màxims exponents de l’art abstracte, tant teòric com pràctic, i que, a més, va formar part de l’alemanya Bauhaus, una escola d’arquitectura, disseny, artesania i art fundada el 1919 per Walter Gropius a Weimar. Aquesta institució antiacadèmica, centre pedagògic i experimental de les arts, pot ser considerada com la primera escola de disseny del món, la que funda les bases per al disseny modern. Allí és on Kandinsky va fer classes, va publicar ‘Punt i línia sobre el pla’ i va experimentar sobre la relació entre els colors i els plans. Després del tancament de la Bauhaus pels nazis, Kandinsky es trasllada a París. Aquest és un dels períodes més desconeguts del pintor i dels més sorprenents per al públic.
Com tots sabem, l’art abstracte és l’art on la representació de l’objecte és secundària i, fins i tot, arriba a ser perjudicial, ja que per a aquesta tendència artística la bellesa de l’art resideix només en la riquesa cromàtica i la simplificació formal. És la representació de l’essencial de l’art, no pretén representar una grollera imitació de la natura, sinó assolir-ne la pròpia essència, ja que la natura és ja de per si insuperable. Però Kandinsky no arriba a aquesta abstracció a través de l’art, sinó que ho fa a través de la música de Shönberg, els concerts del qual el van impressionar. Ambdós artistes van mantenir una contínua correspondència on es poden apreciar l’evolució, les connotacions i les divergències existents entre la música i la pintura.
Allò que realment aspirava Kandinsky era a aconseguir expressar l’essència interior, sovint inconscient, de les coses. Així, a través de la seva pintura intentava vibrar el mateix i també fer vibrar els altres en la mateixa freqüència, sense cap mena del que ell mateix anomenava distraccions. Aquestes distraccions que, segons Kandinsky, impedien gaudir totalment de la pintura es devien als intents que feien alguns pintors de representar els objectes del món visible. Així, les seves obres anomenades ‘Composicions’ ocupen un lloc preeminent en el conjunt de la seva creació, ja que exploren nous territoris, parlen directament a l’ànima de l’espectador i l’inciten a submergir-se en un món ple de colors i de formes. A més, resulten documents altament personals sorgits de l’inconscient de l’artista, encara que realment es tracta d’una abstracció buscada i elaborada a consciència, molt lluny d’una abstracció espontània. Per acabar, us animo a tots a visitar aquesta exposició i poder observar atentament l’obra de Kandinsky.
