L'opinió de:

Volem saber

ANDRÉS ABERASTURI

A punt de començar el curs polític, el ciutadà, aquesta cosa en qui resideix tota la justificació moral de la democràcia, segueix esperant explicacions d’uns i d’altres perquè el país s’ha convertit en una immensa tertúlia televisiva en la qual preval el titular sobre la reflexió, la desqualificació davant la dialèctica i la proposta populista en lloc de l’anàlisi. Tot val perquè es tracta de donar espectacle i ja se sap que, malgrat les tragèdies, l’espectacle ha de continuar. Doncs ja va sent hora d’aturar-ho. Perquè la vida, encara que sembli mentida, no és la tele i aquí baix, a l’altre costat de la pantalla, hi ha la tossuda realitat, la lleu esperança de recuperar l’esperança, la consciència cada vegada més estesa que això no pot seguir així i cal que es posin les cartes cap per amunt per saber a què atenir-nos.

Volem saber a quines noves retallades / ajustos es referia Rajoy a Santiago qualificant ja per endavant de «dolorosos»; i ho volem saber perquè fa res el seu ministre Montoro assegurava que aquesta època de sacrificis havia passat ja i no calia seguir esprement les economies dels de sempre. O una cosa o l’altra. Però que s’aclareixin millor aviat que tard.

Volem saber la veritat sobre la reforma fiscal perquè experts en l’assumpte ens asseguren que, en contra del que es ve anunciant, per a les rendes no serà en absolut tan favorable com es pregona. Volem saber per què es vol canviar la fórmula de les eleccions municipals a corre-cuita quan els problemes que planteja l’actual sistema, segons el Govern, són exactament iguals per a les eleccions autonòmiques i generals.

Volem saber en què consisteix –de veritat, fil per randa– això del federalisme asimètric que proposa el PSOE i per què aquest canvi seria el bàlsam per a tots els nacionalismes d’aquest país quan els propis nacionalistes ho rebutgen directament.

Volem saber on és l’entusiasme socialista amb l’elecció d’Obama i què pensen ara de quan ens van dir que amb el triomf d’Hollande a França s’anava a demostrar que una altra política econòmica era possible. Sembla que no. Volem saber com acaba el que ara per ara no és més que el conte de la lletera: el projecte de Podem que resulta senzillament impossible. Preguntat Monedero per les mesures celestials que proposen, va respondre que es tractava de decisions polítiques i que en el seu moment ja es veuria com fer realitat aquest somni. Això no val.

Volem saber si d’una punyetera vegada es va a ficar mà a les anomenades fundacions dels partits.

Volem saber tantes i tantes coses que cada vegada ens importa menys col·locar De Guindos a Europa.

Per a més informació consulti l’edició en paper.

Comparteix
Enquesta
Publicitat
Editorial
Publicitat

No et quedis sense el nostre exemplar en PDF

Publicitat
QualificAND

Inés Martí

Andorra Telecom reforça el seu compromís amb l’educació tecnològica a través de la robòtica.

SUBSCRIU-T'HI

De la redacció al teu dispositiu