L’acció de plasmar determinats bocins de realitat en una fotografia sempre m’ha semblat una manera d’aturar-te en un temps, un espai i un instant determinats que tenen la capacitat d’atrapar-te i de connectar amb allò que la imatge té d’un mateix i de la seva memòria. Exercici que el dia a dia no ens permet fer gaire sovint i així, passa el temps fins que, un bon dia, t’adones que allò que fins fa poc era d’una manera ara és totalment diferent.
Tot evoluciona i canvia al nostre entorn, en vulguem ser conscients, o no. I això és el que ha passat amb el sector ramader. Un món que ens connecta directament amb les nostres arrels i que ha anat evolucionant, sovint, d’acord amb l’espai que li hem anat deixant.
Aquests canvis profunds, i no sempre fàcils, es veuen clarament reflectits a l’exposició Vides de muntanya, una mostra fotogràfica que el Ministeri d’Agricultura, Medi Ambient i Sostenibilitat, ha impulsat per commemorar els 40 anys de la Fira del Bestiar d’Andorra i que es va inaugurar, l’octubre passat, a l’entorn de la seva celebració.
Les imatges en blanc i negre ens connecten directament amb l’esperit de la tradició i d’aquestes arrels a les que tots tornem quan necessitem refermar qui som i on som en cada moment; però també ens mostren com ha canviat el dia a dia dels nostres pagesos i ramaders, com afronten la seva lluita diària al capdavant d’una feina molt dura, que no entén d’horaris ni de mal temps. I tot això, enmig d’un procés de transformació que els demana reinventar-se.
És molt recomanable per a tots els que vivim en aquest país la visita d’aquesta exposició i observar les instantànies que ens traslladaran emocions, vivències i sentiments més enllà de la diversitat de l’activitat diària que es desenvolupa en una explotació ramadera. L’exposició es pot veure fins el dia 11 de gener a la sala d’exposicions del Comú d’Encamp i la podrem anar veient en altres espais expositius del país.
La diversitat d’explotacions que hi apareixen, fins a 47 explotacions ramaderes d’arreu del país, i de moments captats durant un any d’instantànies que recullen moments i rutines durant les quatre estacions de l’any, ens donen una visió molt complerta de com treballen avui els nostres pagesos.
Andorra necessita l’agricultura i la ramaderia com a recurs econòmic i com a recurs per construir i conservar el nostre patrimoni natural i ecològic i també és imprescindible per construir el fil de la nostra memòria i d’un caràcter marcat per la capacitat adaptativa a les necessitats de cada moment històric, en definitiva un recurs per reafirmar la identitat andorrana.
