Cuba va deixar de ser una colònia espanyola el 1898, per passar a mans dels Estats Units, però els espanyols mai van deixar de ser fans de Cuba, especialment els gallecs, que no només van emigrar en massa en diferents onades, sinó que són el bressol dels germans Castro, la família és d’un poble de Lugo. Els primers espanyols van arribar a Cuba el 27 octubre del 1492 per la zona de Bariay, i des de llavors la història ha unit –en general per bé– als dos països.
Expliquen les Cartes d’Índies que una vegada que Colom va trepitjar sòl cubà, es va agenollar a la sorra i amb el cap inclinat cap amunt va exclamar: «Aquesta és la terra més bella que ulls humans hagin vist mai». Espanya no va trencar amb la dictadura comunista de Castro ni tan sols amb el dictador de dretes Francisco Franco, un dels exministres, Manuel Fraga, seria temps després bon amic de Cuba –i del seu paisà Fidel–, sent president de la Xunta de Galícia . Un altre gallec, l’històric empresari de l’automòbil Barreiros va posar fi a Cuba la seva vida com industrial, de la mà dels germans Castro. També els catalans van exercir una gran influència a Cuba, no tant com emigrants sinó amb negocis. I més recentment, des de Mallorca es van assentar a l’illa caribenya importants cadenes hoteleres com, per exemple, la de la família Fluxá.
En contra del que se sol dir, Cuba té un alt índex de desenvolupament humà –el segon entre els països llatinoamericans, segons l’ONU– i per molta decadència que s’observi en els seus carrers els nens sempre donen imatge d’estar ben cuidats. No té llibertats habituals en les democràcies occidentals: la seva és una república socialista, amb una incipient liberalització econòmica i una certa experiència en les empreses mixtes, moltes d’elles amb inversors espanyols. Fins i tot el propi Estat espanyol va fer negocis amb Cuba, en propiciar l’entrada d’Altadis –abans Tabacalera– en la comercialització dels mítics Cohiba, els cigars preferits de Fidel Castro.
Aquesta setmana Cuba ha donat un gran pas, que redefinirà el seu futur, un cop restablertes les relacions diplomàtiques amb els Estats Units. El pacte de Raúl Castro amb Barack Obama marca també per a Espanya un abans i un després. En bona lògica, Espanya hauria de liderar la nova posició europea amb Cuba i afavorir la presència d’empreses espanyoles en el procés de liberalització econòmica de Cuba. Que es facin bé o malament les coses dependrà d’un altre gallec al Govern: Mariano Rajoy.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
