Els polítics no han entès com funcionen els mercats financers, mentre les institucions internacionals han fracassat en el seu intent de mantenir el mateix ritme que la integració global de la economia. Les crisis seguiran sent una plaga del nostre sistema financer mentre aquest se segueixi resistint a una reforma significativa”. Aquestes paraules són de George Soros del seu llibre de 2002 Globalització, a la qual caracteritza com a totalment desestabilitzada i gens equitativa.
De fet, tal com ell mateix afirma, Soros es pot considerar una persona qualificada per advertir dels perills d’aquesta globalització. No en va ser un dels que va provocar, el 16 de setembre de 1992, la precipitació de la devaluació de la lliura esterlina, guanyant mil milions de dòlars en 24 hores.
Però si aquesta operació sembla espectacular, no és res comparat amb el que va succeir dijous 6 de maig quan es van produir 17 milions d’operacions a la borsa de Nova York, en què el Dow Jones va caure 1.000 punts i en va recuperar 650 en sols mitja hora, és a dir, va caure el -9,16%. El que va significar com a accions que valien 74 $ van passar a 0,0001 $. L’espectacularitat d’aquest moviment s’assembla al teatre de l’absurd, quan se sap com aquesta situació de pànic va esdevenir per operacions automàtiques de venda, en nanosegons, dels sistemes informàtics de negociació, esdevinguda per una confluència de factors.
Els mercats estan aplicant la màxima de Soros –“troba una tendència la premissa de la qual sigui falsa i aposta el teu diner contra ella”– i ara la premissa són els ràtings del país, és a dir, la capacitat de solvència dels països de la UE per retornar el seu deute sobirà. Per això la setmana passada les borses europees van viure la seva pitjor setmana amb caigudes del 10%.
Davant d’aquesta situació, l’Ecofin ha pres una decisió històrica, dotar el Banc Central Europeu de 750.000 milions d’euros per una capacitat nova: comprar de deute públic i privat. Fins ara només feia operacions de canvi i posseïa i gestionava les reserves oficials de la divisa dels països de la zona euro. Pel mateix motiu, els països europeus, des de Grècia, Espanya fins a Anglaterra, han plantejat plans per reduir dràsticament el deute públic. Amb tot, manca realitzar reformes estructurals del sistema financer, defensades tant per Soros, com per Obama, Sarkozy o Merkel. alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
