Del 13 al 15 de gener de 2026 vaig tenir l’oportunitat de participar en les jornades d’anàlisi definitiva de l’assemblea ciutadana. Van ser tres tardes intenses que em van deixar una profunda empremta tant a escala personal com en la meva manera d’entendre el compromís col·lectiu amb el país.
El que vaig viure no va ser un exercici consultiu, sinó un espai real de reflexió rigorosa, estructurada i orientada al consens. Persones de diferents perfils, edats i sensibilitats, vam saber crear un clima basat en l’escolta activa, el respecte i la voluntat d’arribar a punts d’entesa. En un context mundial molt advers, comprovar que és possible debatre amb serenor i responsabilitat reforça la confiança en la maduresa democràtica de la nostra societat.
Vam constatar que els reptes d’Andorra no es poden abordar de manera fragmentada. L’habitatge, la cohesió social, la sostenibilitat ambiental i el model econòmic formen part d’un sistema interconnectat que exigeix coherència i visió a llarg termini. Aquesta mirada global aporta sentit i solidesa a les conclusions i a les propostes.
El consens al voltant d’una idea fonamental va ser rellevant: el creixement no pot ser un fi en si mateix. La qualitat de vida, la sostenibilitat i la cohesió social han de situar-se al centre de les decisions estratègiques i l’economia ha d’estar al servei del benestar col·lectiu. Aquesta visió, compartida de manera transversal, reflecteix una voluntat clara de construir un model de país equilibrat i responsable. Igualment significativa va ser la coincidència en la necessitat de preservar i potenciar el català com a llengua nacional d’Andorra sense deixar de banda la inclusió a l’hora de la integració dels nouvinguts, oferint mitjans perquè puguin aprendre la nostra llengua i puguin integrar-se millor en la nostra societat. El català no és només que un instrument de comunicació; és identitat, cohesió i singularitat institucional. Reforçar-ne l’ús i la presència en tots els àmbits no és només una qüestió cultural, sinó una aposta estratègica per mantenir allò que ens defineix com a país.
En l’àmbit personal, aquesta experiència va tenir un significat encara més profund. Com a persona amb una discapacitat visual (ceguera total), participar en un espai així comporta reptes afegits. Per això vull expressar un agraïment a tot l’equip de l’organització per garantir un entorn inclusiu i accessible. Igualment, vull agrair a les companyes i companys que vaig conèixer al grup amb el qual vaig treballar (el grup vermell), pel seu tracte proper, natural i constant suport. I molt especialment al moderador del grup, membre de l’equip organitzador, que va conduir els debats amb equilibri, professionalitat i una gran sensibilitat humana.
En cap moment em vaig sentir diferent, ben al contrari, em vaig sentir plenament integrat, acompanyat i ajudat. I això, per a mi és l’esperit d’una inclusió real.
Vaig sortir d’aquestes jornades amb una perspectiva més clara dels desafiaments que Andorra té al davant, però també amb una convicció reforçada: quan la participació ciutadana és estructurada, orientada al consens i sobretot informada, es converteix en una eina molt poderosa de construcció col·lectiva. Haver-ne format part de l’assemblea ciutadana ha estat un privilegi i un plaer, però també una responsabilitat. Una responsabilitat amb el compromís de continuar treballant per un futur sostenible, cohesionat i fidel a la nostra identitat com a país. .
