Trump ha creat un nou paradigma de relacions internacionals que impacta directament sobre les prioritats, equilibris i polítiques interiors i exteriors de la UE. Els recents titulars parlem d’una cursa armamentista europea que dispararia l’endeutament i modificaria les prioritats pressupostàries dels 27 Estats membres. Per definir les noves prioritats de la UE, el Parlament Europeu ha creat un grup de treball per redactar el llibre blanc del futur de la defensa europea que, entre altres objectius, ha de definir tres àrees considerades crítiques:
– 1. Reconstruir i reposar les forces armades nacionals dels Estats membres;
– 2. Invertir més en la indústria de defensa de la UE;
– 3. Agrupar recursos en projectes emblemàtics de la Unió Europea de Defensa, projectes de defensa d’interès europeu comú, juntament amb l’OTAN.
Els dos comissaris responsables de la redacció del llibre blanc i de la formulació de la Unió Europea de Defensa són Kaja Kallas d’Estònia i Andrius Kubilius de Lituània. És a dir de dos països on la defensa, davant de Rússia, està dalt de totes les prioritats nacionals.
Els recents titulars també parlen d’una guerra comercial en la qual les principals ‘armes’ són els aranzels i les mesures no aranzelàries a les duanes. Una confrontació que portarà a una negociació que reestructurà el flux de béns mundials i les estratègies de localització d’activitats dins del mateix territori.
Mentre el món se centra a adaptar-se a les noves regles de joc que sorgiran de les actuals tensions, el nostre Govern -junt amb els membres del Pacte d’Estat per a la UE- continuen enfangats en el paradigma de la UE pre-Trump i tiren pel dret: anuncien que es posen a redactar un reglament de Govern per convocar el referèndum sobre la ratificació de l’Acord d’Associació amb la UE o la seva aplicació provisional.
De forma que el Govern combina tres conceptes sotmesos a tensions:
– Reglament sobre un referèndum
– Acord d’Associació
– Unió Europea
Unió Europea. La realitat actual ens porta a una primera pregunta; quina Unió Europea? Amb quina UE es vol associar Andorra? No és el mateix contemplar una associació amb aquella UE que va néixer per garantir que la guerra no tornés a dominar les relacions dins d’Europa o una associació amb la UE que està redactant el llibre blanc del rearmament europeu (sense límits d’endeutament) i de la ‘Unió Europea de Defensa’. No és el mateix associar-se a una UE en la qual el benestar dels ciutadans era la prioritat, que associar-se amb una UE on el llenguatge de guerra passa a dominar l’agenda del Parlament Europeu i de les relacions de la UE amb les grans potències.
Acord d’associació. Tornem-ho a dir. El text negociat de l’acord d’associació té quatre grans mancances:
– No permet la lliure circulació de béns. La UE no ha acceptat el nostre IGI del 4,5% com un impost homologable amb l’IVA mínim del 15%. De forma que totes les possessions que entren o surten per les nostres duanes s’han d’aturar, fer la liquidació d’IVA / IGI i ser objecte de control físic i de valoració de la riquesa. Els nostres visitants i, nosaltres mateixos seguim sota control dels béns subjectes a franquícies.
– No permet la lliure circulació dins la UE de serveis prestats des d’Andorra. La UE tampoc ha considerat que el nostre IGI sobre serveis del 4,5% sigui homologable a l’IVA ni al mínim del 15% aplicable a serveis dins la UE. Fet que implica que les nostres empreses no podran disposar d’identificatius d’IVA homologats i no podran facturar serveis des d’Andorra.
– No permet la lliure circulació de serveis financers ni assegurances des d’Andorra a la UE atès que, entre altres qüestions, la supervisió financera, d’assegurances i de mercats europea no accepta com vàlida la supervisió de les nostres autoritats.
– Permet un lliure establiment de les persones físiques i jurídiques de la UE dins d’Andorra molt superior a l’actual obertura econòmica i que no podran ser objecte de les mesures de discriminació que contenen les recents mesures (llei òmnibus) que discriminen entre els drets i obligacions dels ciutadans andorrans i els drets i obligacions de ciutadans de la UE
En resum, el text redactat seria un acord que no permetria els objectius polítics, econòmics i socials que va prometre el Govern quan va anunciar la negociació de l’Acord d’associació.
Cal tenir en compte també que el text negociat està ara sent revisat per les autoritats europees per validar la seva legalitat i pels 27 Estats membres que han de decidir si els àmbits de l’Acord són competència cedida a la UE o si algunes àrees són competència exclusiva dels Estats membres i -en aquest cas- l’acord esdevé mixt (tot ell seria mixt) i ha de ser objecte de ratificació per cadascun dels parlaments dels Estats membres. El Govern ha reconegut que la UE en aquest moment té altres prioritats i que caldrà esperar uns mesos més per saber si l’acord no és mixt o si l’acord és mixt i requereix un procés de ratificació que pot trigar més de 10 anys.
Referèndum. El Govern ens anuncia que es posen a redactar el text del reglament sobre un referèndum vinculant per decidir la ratificació del text de l’AA o la seva aplicació provisional en el cas que sigui un acord mixt. Tornem-ho a dir: un govern democràtic, un govern que respecti les directrius del Consell d’Europa-Comissió de Venècia sobre referèndum democràtic, un govern que respecti la Constitució i el seu principi de jerarquia, no pot redactar aquest suposat reglament atesa la realitat de la legislació andorrana.
L’Article 76 de la Constitució estableix que “El cap de Govern, amb l’acord de la majoria del Consell General, pot demanar als coprínceps la convocatòria d’un referèndum sobre una qüestió d’ordre polític”. Avui dia, no existeix l’acord de la majoria del Consell General ni s’ha demanat als coprínceps la convocatòria d’un referèndum vinculant sobre una ratificació ni sobre una aplicació provisional de l’AA . Entre altres raons, (1) per què la llei Qualificada Electoral i de Referèndums sols crea drets i obligacions per a votacions de ratificació de reformes de la Constitució i per a sufragis consultius i no contempla referèndums vinculants ni políticament vinculants; (2) per què la Llei Qualificada de Tractats no permet l’aplicació provisional d’un tractat ni d’un Acord d’associació com el que es vol fer amb la UE.
Solució: Esdevé evident que, davant de les grans tensions internacionals, davant de la metamorfosi que està patint la UE i del canvi en les seves prioritats, davant de les grans mancances del contingut de text negociat de l’AA, no seria el moment de córrer. És el moment d’esperar, veure i no prendre mal. El Text negociat inclou àrees que no són competència transferida a la UE, àrees que són competència dels Estats membres. De forma que és un Acord mixt i així en serà considerat per part dels Estats membres amb tota probabilitat. Un fet que ens porta a un escenari d’un llarg procés de ratificació per part dels parlaments dels 27 Estats membres, que pot trigar més de 10 anys. En aquest escenari, el millor que pot fer Andorra és seguir el camí fixat, no voler anar per dreceres de risc, esperar a veure com evoluciona el procés de ratificació, esperar a veure quina serà la UE que sorgirà durant l’era Trump. Mentrestant, esdevé una prioritat nacional el fet de definir un nou model de país basat en creixement qualitatiu en equilibri amb la nova realitat internacional i abandonar ràpidament l’actual model de creixement quantitatiu/especulatiu que tant de mal està fent a ciutadania d’Andorra. La solució d’Andorra no vindrà per un Acord d’associació amb la UE de l’era Trump. La solució d’Andorra vindrà per un nou model de país basat en el creixement qualitatiu i que deixi de costat les dreceres dels creixements especulatius o quantitatius. Andorra sempre ha crescut quan ha ofert la qualitat que no es podia trobar fora i Andorra ha perdut quan ha ofert allò que es pot aconseguir a fora, a menys preu i amb grans quantitats.
