Encara que és veritat que els sindicats i la patronal han estat prop de tres anys marejant la perdiu a voltes amb propostes de reforma i sense arribar a port, tinc escrit que la reforma laboral imposada pel Govern Rajoy trenca amb 40 anys de la filosofia que ha marcat les relacions de producció a Espanya. Una forma d’harmonitzar els interessos d’empresaris i treballadors a través de la interlocució delegada en mans de la patronal i els sindicats. Malgrat els grans episodis de distanciament (González, Aznar i Zapatero també van haver d’afrontar vagues generals), el cert és que la fórmula va funcionar i la prova és que, en poc més d’una generació, Espanya ha experimentat el major grau de desenvolupament econòmic i benestar social de tota la nostra Història.
És veritat que des de fa quatre anys, per raó de la crisi financera i el col·lapse de la indústria de la construcció, tenim al voltant de cinc milions d’aturats, però el problema, tot i ser greu, no ens hauria de fer perdre la perspectiva. Si els bancs passen del dièsel a la gasolina i resolen els seus problemes de liquiditat: han tingut el Fons de Rescat a càrrec del Erari i tenen les gangues del Banc Central Europeu, així que ja no es poden queixar, quan comenci, com dic, a circular el crèdit i es reprengui l’activitat econòmica, sortirem de la crisi. Trigarem dos o tres anys, però sortirem. Per això és important, que, malgrat el dramatisme que en termes formals aparella una vaga general, Govern, sindicats i patronal s’obliguin a restablir els ponts.
L’objectiu és recuperar la pau social, el major assoliment de la Transició política espanyola i la palanca ha aconseguit que Espanya estigui entre els deu primers països del món en termes de benestar i de justícia social. La confrontació ininterrompuda condueix a alguna cosa pitjor que no-res, condueix a endurir les relacions socials i a provocar l’exclusió dels més desafavorits. Fins i tot amenaça la bona salut de la democràcia perquè endureix les relacions entre els diferents poders que actuen com a necessaris contrapesos en una societat moderna i avançada. Ponts, cal tendir ponts. Com més aviat es posin a la tasca el Govern, els sindicats i la patronal molt millor serà per a tots.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
