Com deia Joan Amades al volum V del costumari català: Per Sant Mateu, l’estiu adéu. L’arribada del setembre sempre es un descans.
Quan arriben aquestes dates ja tothom comença a estar cansat de la calor, dels turistes, de les vacances, dels temes insubstancials.. Cansat de sentir les mateixes cantarelles sobre les obres, sobre la inoperància del Govern, sobre la mala gestió de BPA, sobre si ens costarà un ull de la cara, o encara millor, sobre el reguitzell de tractats, acords i convenis signats amb el Govern veí del PP que condicionaran si o si la vida en aquestes valls els propers anys o sobre la formació de candidatures per a les properes eleccions comunals que ja treuen el nas o sobre que la iniciativa Raiffeisen estaria bé que reeixís però que a Andorra ja se sap.. Fa la impressió que el país s’ha endormiscat en un malson recurrent, circular, on els assumptes necessaris son sempre els mateixos des de fa molts mesos.
Dins de tot aquest desencant general, sempre hi ha algú que intenta fer coses positives per atreure talent i turistes fora de temporada, la iniciativa del Pere Moles i de Reunió de Papaia, Andorra Land Art que comença d’aquí uns dies podria ser l’espurna que faci orientar el país cap a la cultura, situant-lo en el subconscient de la gent en positiu, que falta fa, realment desitjo que sigui un èxit i que es consolidi en properes edicions, estic convençut que iniciatives com aquesta en poden fer sorgir d’altres fins a provocar un cercle virtuós.
Fet aquest parèntesi, en resum, després de que qui més qui menys a fet un esforç per anar de vacances aquest estiu, per fi arriba la tornada a l’escola, la feina, l’horari habitual, un nou exercici, fa anys que vaig deixar d’anar a l’escola però per a mi i suposo que per a molts, l’any comença ara. Aquest curs 15-16 es presenta amb moltes incògnites per resoldre, a nivell econòmic, a nivell polític i sobre tot a nivell conceptual, sembla que en uns mesos s’hauran de definir els eixos d’una hipotètica associació a la unió europea, també s’haurà de definir el model de negoci a seguir per el país i la marca Andorra en els propers anys, doncs caldrà substituir els negocis que tradicionalment han estat puntals de l’economia i que amb la nova realitat, estan tocats de mort; en aquest aspecte farà falta, no només encertar el diagnòstic i el tractament del malalt, sinó també un esforç de concreció i de divulgació per tal de que la ciutadania ho entengui i s’ho faci seu. Mirant cap enrere i veient la trajectòria de la gent amb la que m’he relacionat en els últims anys, m’he adonat que la diferència que hi ha entre les persones que els va bé i a les que els va malament és simplement un camí, esforç i paciència. No hi ha una correlació directa entre les persones que més sabien tècnicament amb les que millor els hi va. Simplement aquelles persones que s’han esforçat de manera sostinguda en el temps els va bé. No hi ha màgia, hi ha rumb i suor, això val per tothom, també per al país.
Bona rentrée.
