Aquests darrers dies hem pogut observar diferents tipus de reaccions a la informació de que el Ministeri d’Ordenament Territorial obre a debat públic la utilització d’una partida de 200.000 euros, en una primera convocatòria d’un pressupost dit participatiu. Tot i ser una primícia en l’entorn andorrà, aquest tipus d’actuacions ja han estat emprades –i amb èxit– en altres països europeus, en els què han sabut dotar de contingut el concepte de democràcia participativa, basant-la en mecanismes d’accés a la informació pública –allò que en diuen transparència– i també en l’obertura a l’opinió dels ciutadans a l’hora de decidir una o altra inversió o decisió política relacionada amb el conjunt de la ciutadania.
Una segona reflexió fa referència al necessari reconeixement de la saviesa col·lectiva dels ciutadans, aquell sentit comú i realisme que quan és la suma de molts individualismes arriba a tenir un pes molt superior al de qualsevol iniciativa política partidista.
Una mostra casolana d’aquest sentit comú l’hem pogut constatar de forma molt recent en l’enquesta que va dur a terme la CEA prop de la població resident per conèixer les percepcions que es tenien de les forces i les debilitats del país, i de les oportunitats i les amenaces que se’ns presenten de cara al futur; les opinions expressades per 500 persones, de forma coincident o contraposades, han estat d’un pragmatisme sorprenent.
Així –i només agafant els cinc primers valors mencionats–, pel que fa a les fortaleses, per a un 20% l’entorn, el medi natural i la climatologia és la primera i més important, seguida per la seguretat (13%) i les infraestructures turístiques i les estacions d’esquí (fregant un 9%); més lluny, arribaven la fiscalitat competitiva (6%), la qualitat i l’estil de de vida, la diversitat cultural i la pau social (5,5%), i la petitesa (més d’un 5% de les persones enquestades).
En relació amb les debilitats, els accessos i els transports internacionals preocupen una mica més del 7% dels enquestats, mentre que el sobredimensionament, l’obsolescència, la carestia i la manca de coordinació de les Administracions públiques inquieten gairebé al 6%; la mobilitat, el trànsit, el transport interior i els aparcaments preocupen el 5,5% de la població; la percepció de la manca d’estratègia i de planificació, així com les polítiques econòmiques, socials, turístiques i d’infraestructures a nivell de país alarmen més d’un 5%; finalment, i tancant el top five, la mà d’obra i el nivell de formació dels treballadors amoïna una mica més del 4,5% dels que han respost l’enquesta.
Pel que fa a les cinc oportunitats més destacades que es veuen per al país, trobem que Andorra pot esdevenir una referència europea i/o mundial en els esports de neu (més d’un 16%); la competitivitat fiscal, la diversificació i l’obertura econòmica ben portada ho és per a gairebé el 14,5%; esdevenir un referent com a país saludable, amb qualitat de vida, en un bon entorn natural i amb molta seguretat ciutadana és mencionat per gairebé un 9%; transformar-se en un referent turístic per l’oferta cultural, la potenciació de la història, la sobirania i els valors identitaris és factible per a una mica més del 5,5%; la llista es completa, amb una mica més del 5% de les opinions, projectant el país com un smart country, un laboratori d’idees i un aparador de noves tecnologies.
Les pors també apareixen en pensar en les amenaces: més d’un 14% creu que ho és el turisme low cost, un 13,5% opina que ho és la pèrdua d’identitat nacional, al 9, 5% li preocupa el model de país actual (sumat al canvi de model econòmic futur), més del 7% pateix pels canvis climatològics i la sostenibilitat mediambiental, i el 6,7% de les persones enquestades opinen que els polítics i l’entorn polític són també una amenaça.
Tot això sense aprofundir, ja que hi ha moltes més dades, només unes pinzellades per demostrar el realistes i conscients que som. Ara només cal que els que elegim com a representants n’estiguin al cas i actuïn en conseqüència.
