PERIODISTA
Hi ha mesures que per si mateixes valen més que una tesi doctoral. El Govern de la Generalitat ha acordat suprimir el berenar dels interns a les seves presons, a més de suprimir els petits esforços per millorar el menú en els dies centrals del Nadal. No se m’acut mesura més cutre ni càstig més cruel.
Per a una persona privada de llibertat, el berenar és més que un dels àpats de cada dia. La rutina carcerària és molt més severa que la d’un internat, dels d’abans, on el dia tenia un ritme acomodat pels àpats. Aquesta rutina separava el tedi de l’estudi i l’espera per recollir al llit. Suprimir el berenar és motiu suficient per a una revolta o protesta perquè a més de que és sabut que l’alimentació a la presó no és ni abundant ni excelsa, vol dir treure alguna cosa que es tenia i trencar ritme de l’horari del recurs com un càstig afegit. Fa la impressió que enunciada la solució de la crisi provocada pels banquers mitjançant la injecció gairebé sense límits de capital en les entitats que van portar el desnonament, la dalla de les retallades se seguirà aplicant sobre el coll dels més humils. Els més fanàtics defensors de l’ofensiva contra els pobres diran que els presos són culpables de les seves malifetes i per això gaudeixen de la falta de llibertat. Cert, dit de manera més científic, però cap condemna de privació de llibertat ha de tenir l’afegit d’un càstig extra. Treure el berenar, ho és sens dubte, però com a símbol de desconsideració i de sanció, és insuportable. Portarà conseqüències i molts problemes.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
