La tarda d’aquest 9 juny del 2012 serà recordada durant molt de temps. A Espanya i al món. D’alguna manera va rememorar la tensió prèvia al crac de Lehman i al TARP, aquell programa del Govern dels Estats Units per comprar actius i accions d’institucions financeres amb què Bush va enfortir el seu sector bancari l’octubre de 2008. En aquella època es creia que el sistema financer espanyol era modèlic, però el temps es va encarregar de demostrar el contrari. La quarta economia de l’eurozona no va arribar fins aquí per casualitat. Durant anys i anys –si més no entre 1997 i 2007– es va desenvolupar una espectacular bombolla immobiliària que cap govern va saber punxar. El sector financer paga ara les conseqüències d’haver prestat diners sense control. Per al ministre d’Economia, Luis de Guindos, no es tracta d’un rescat, sinó d’un préstec en condicions favorables, de fins a un màxim de 100.000 milions d’euros. Els diners s’injectarà al FROB, que al seu torn l’assignarà a les entitats que ho reclamin. Sona millor així, però és un rescat de la banca en tota regla. Si d’alguna cosa es tracta és de posar diners suficients per donar confiança als mercats, on Espanya ja es finança amb moltes dificultats, amb una prima de risc insostenible. ¿Quins riscos hi ha? El rescat de la banca podria rebaixar la valoració del Regne d’Espanya i encarir el finançament per a l’Estat i les seves empreses, però per saber-ho caldrà esperar si més no a avui. Sobre el paper, l’eurogrup no exigirà un pla d’austeritat a canvi del rescat a la banca espanyola però ningú dóna duros a quatre pessetes. Ni euros. El full de ruta indica que Espanya demanarà el rescat bancari, que l’Eurogrup l’acceptarà i que l’FMI serà l’encarregat de supervisar el pla d’ajuda. Després queda pagar en unes condicions i en una quantia pendents de definir-se, però se suposa que hi haurà limitació en la política de dividends de la banca i en la remuneració dels seus directius. ¿Hi haurà més conseqüències? Si n’hi ha, es podrien traduir en més retallades de despeses i noves pujades d’impostos. En les últimes recomanacions, Brussel·les ja va aconsellar apujar l’IVA, sota l’eufemisme d’elevar els impostos sobre el consum.¿Alguna cosa positiva? El 70% del sistema financer pot resistir les condicions més desfavorables sense ajudes, segons De Guindos. Tant de bo encerti.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
