U na manera ràpida de veure els cicles econòmics a Andorra és a través de la creació neta d’empreses. Des del 1965, gairebé sempre hem tingut creació neta d’empreses, sobretot als anys setanta (amb un màxim al 1976 amb 292 noves empreses), després fou a finals dels vuitanta i principis del noranta (amb el màxim de 1990 amb 292 empreses més), i finalment no trobem un nova referència fins al 2004 amb 253 noves empreses. Des del 1965, només hem tingut més baixes que altes al 1988 (-138), al 1993 (-309), al 2008 (-42), i com hem pogut veure en aquest darrer any 2010 (-13).
Si tenim present que el 80% de les empreses del país tenen menys de cinc treballadors, en adonem que la gran majoria de les empreses del país són empreses familiars. Empreses que tenen un promig d’entre vint i trenta anys d’existència, el que significa que paulatinament s’està donant un relleu generacional al front d’aquestes.
En el pitjor dels casos, quan no hi ha ningú que segueixi el negoci, l’experiència i el que en els manuals d’economia anomenen com a fons de comerç, es volatilitza , desapareixen totes les hores dedicades, tot l’esforç d’un negoci que no ha sabut adaptar-se als canvis i a les noves exigències dels clients. Llavors és quan anys d’història es converteixen sovint en un local buit o en un hotel fantasma. El llastimós en aquestes situacions és que no s’hagi pogut trobar altres solucions, com que altres joves professionals i empresaris haguessin recollit el seu relleu.
És per aquesta raó que s’ha d’apreciar i donar reconeguda importància a les inversions dels negocis familiars. Fer-ho precisament en aquests moments, en contra del cicle econòmic, quan des de fa més de tres anys totes les comparatives respecte als anys anteriors, de les pernoctacions o les caixes que es fan a final del dia són sempre negatives, no sols suposa un repte de finançament, sinó que demostra una confiança en la capacitat que es té del negoci per superar de nou una altra situació de crisi.
Passejant per les avingudes de Meritxell i Carlemany un se n’adona com encara trobem hotels i locals tancats, i com són ben pocs els negocis que ara s’atreveixen a renovar les seves instal·lacions fent una aposta arriscada que encari amb valentia el futur.
Es per això que és ben d’agrair veure quan encara trobem negocis familiars que aposten pel seu negoci. Veure les grans escultures blanques representant les al·legories de les quatre estacions en el nou aparador d’un dels millors restaurants dels país, és el mateix que veure una renovada aposta per l’excel·lència i sobretot pel relleu generacional del negoci familiar del país.
alexisestopinan@gmail.com
Per a més informació consulti l’edició en paper.
