Amesura que la crisi sanitària per la Covid-19 sembla que es va superant (esperem no tenir cap rebrot important), en pot anar aflorant una de socioeconòmica degut a la pèrdua o baixada d’ingressos de les famílies.
No entrarem en xifres de treballadors afectats per ERTOs, acomiadats o amb rebaixes de sous, però si ho poguéssim creuar amb l’informe sobre les Condicions de Vida a Andorra presentat l’any passat, probablement aquell gairebé 13% de població que es trobava en situació de risc de pobresa o el 3,5% que patia privació material severa, s’hauran incrementat aquestes setmanes. Per aquest motiu, la inversió en sistemes de protecció social centrat en les famílies i la infància és clau per protegir-los de les privacions i les dificultats financeres.
Segons un nou informe publicat per Unicef i l’Overseas Development Institute només 1 de cada 10 països al món té prestacions universals, com transferències sense condicions, per infants. En canvi, s’estima que aquest tipus d’ajudes socials poden comportar una reducció del 20% de la pobresa en tota la població.
Ara és hora de reimaginar un futur on cada infant tingui els recursos per viure una vida sana i feliç. Les prestacions socials poden marcar la diferència en el seu benestar.
Ara més que mai, cal invertir en infància perquè protegint-los a ells i a les seves famílies en situació de vulnerabilitat, es podrà reduir l’impacte econòmic que ha causat aquesta crisi. H
Directora d’Unicef Andorra
