Aquest darrer cap de setmana s’han celebrat eleccions a Taiwan, on s’ha decidit la continuïtat del Partit Democràtic Progressista (PDP) amb l’elecció del fins ara vicepresident de l’Executiu de l’Illa de Formosa, William Lai Chiang-Te, qui està molt mal vist per Pequín en conèixer la seva postura independentista. Els taiwanesos han tornat a escollir una postura de Govern que s’allunya de la Xina Continental, que prefereix l’aproximació amb els Estats Units i que mantenen les inquietuds de com s’anirà desenvolupant l’escenari d’alta tensió que es viu a la regió d’Àsia-Pacífic. Però què passa exactament entre Taiwan, Xina i Estats Units? Pot haver-hi un conflicte entre el règim de Xi Jinping, president de la Xina comunista, i l’Illa de Formosa? Quins efectes pot tenir un conflicte a l’Àsia-Pacífic a tot el món i aquí a Andorra?
Des de la victòria dels comunistes de Mao Zedong en la guerra civil xinesa a finals dels anys 40, els nacionalistes de Chiang Kai-Sheck van fugir i atrinxerar-se a l’Illa de Formosa, on gràcies al suport militar dels Estats Units, han anat desenvolupant i construint la societat taiwanesa que coneixem avui en dia i amb escassos reconeixements internacionals com a estat sobirà, a més de no haver-se declarat la seva independència, ja que els de Formosa al·leguen que són ells la veritable Xina. Taipei, davant de l’amenaça constant d’una invasió comunista, va desenvolupar el que es coneix actualment com ‘l’escut de silici’, que consisteix a tenir una de les indústries més potent, sinó la que més, de producció de microxips, esdevenint un indret clau per mig món a l’hora de comerciar amb aquest tipus de producte tan essencial avui dia i fent de la indústria taiwanesa molt difícil de reemplaçar.
D’ençà que Xi Jinping va aconseguir el poder a la Xina, les tensions no han parat de créixer a causa de l’afany nacionalista i expansionista del règim de Pequín i per aquest alt valor estratègic de la indústria taiwanesa. A més, hem de tenir en compte que un atac comunista a Taipei significaria la intervenció directa dels Estats Units, o això és el que diuen. Sense anar més lluny, fa dos anys jo estava bastant convençut de què la Xina s’estava preparant per a llençar-se a la ‘reconquesta’ de la seva ‘província rebel’ pròximament. Però aquests dos anys han donat per molt, i no sé en quin punt estaríem ara. Esmentant breument la prova pilot que està sent la invasió russa a Ucraïna, el que més em fa dubtar és la desacceleració que està patint l’economia xinesa en aquests últims anys, on entreveig dues possibilitats. La primera, que la Xina comunista no estigui disposada a arriscar-se a un conflicte armat contra Taipei i Washington en un moment en què la seva economia no està en el seu millor moment. Però, per un altre, els mateixos problemes econòmics podrien empènyer a Xi Jinping a utilitzar l’ofensiva a Taiwan com a cortina de fum i tractar de guanyar suport popular amb una actuació així. Exemples d’aquestes maniobres ja s’han produït al llarg de la història, com la reclamació de les Maldives per part de l’Argentina sota la dictadura de Leopoldo Galtieri, o una altra situació que està passant actualment amb la reclamació i amenaça de Nicolás Maduro i Veneçuela sobre l’Essequibo de Guaiana.
En tot cas, que ens implicaria a nosaltres, andorrans, una guerra a l’altra punta del món? Doncs bé, per una part, donats els actors implicats podria esdevenir un conflicte internacional de grans magnituds, que condicionés a grans potències del món en la seva intervenció i en com encarar les seves polítiques des del punt de vista econòmic. A més, com ja he mencionat, Taiwan és el productor més gran de microxips i és summament complicat poder substituir o deslocalitzar la seva indústria al curt i mitjà termini. Aquests microxips es poden trobar en nombrosos productes. En telèfons, tauletes, televisors… Però no només ítems com aquests, sinó també en maquinària industrial o vehicles. De fet, és molt probable que, tant a casa seva com a la seva oficina, hi hagi aparells que necessitin els microxips taiwanesos per a poder funcionar. I en una època en què ja estem patint problemes de subministraments en múltiples àmbits, un conflicte a Àsia-Pacífic pot empitjorar més les coses.
