L’enquesta de Metroscopia sobre intenció de vot publicada pel diari El País confirma una intuïció estesa: Podem ha aterrat a la dura realitat de la política. Tot i que una dels seus principals avantatges era no tenir pràcticament passat polític, ara s’ha de sotmetre a l’exposició mediàtica i la crítica dels mitjans de comunicació. Aquesta dura realitat, assumida de mala gana pels dirigents d’aquesta organització, li comença a ocasionar l’erosió inherent a un partit polític. Podem ha perdut la inèrcia i l’empenta que tenia com a força que estava legitimada per realitzar tot tipus de crítiques i que no suportava cap.
Metroscopia afirma que Podem ja no és la primera força política i ha estat superada pel PSOE. La seva tendència ha esmorteït el seu creixement, però segueix sent una força determinant en la configuració del mapa d’intenció de vot dels ciutadans. El PP segueix en caiguda lliure i es troba com a tercera força política en la preferència dels electors.
El líder d’Podem, Pablo Iglesias, fins ara inquisidor sense necessitat de donar explicacions, ha vist un retrocés en la seva valoració i els electors ja es pregunten pels detalls del seu projecte, per les intencions ocultes que pugui tenir i pels comportaments dels seus dirigents.
L’episodi de la beca de la qual gaudia Errejón, que ha estat suspès de sou i feina per anomalies en aquest contracte i tracte presumptament de favor, l’allunyen de la seva pretensió d’estar fora de l’orbital del que ells anomenen «casta». Si ens atenim al fet que la corrupció, la seva qualitat i qualitat, depèn de principis d’oportunitat, amb molt poc percentatge de possibilitats, alguns líders de Podem han aprofitat les oportunitats que han tingut per treure profit econòmic per sobre del que es pogués considerar legítim.
Podem no ha estat original a l’hora de respondre a les crítiques. S’ha sumat a la tradició dels partits d’invocar una campanya de difamacions i de descrèdits. Aquesta actitud xoca amb les seves inquisicions als altres partits i amb l’exposició als focus i a la transparència que tant reclamen.
La pèrdua de la innocència i la seva pretensió de situar-se al marge de la crítica els fa humans. Però ja no poden pretendre ser la força immaculada i hauran d’explicar amb detall qualsevol aspecte de la seva conducta que entri en l’univers de la corrupció o dels tractes de favor.
Periodista
Per a més informació consulti l’edició en paper.
