L’exgovernador de Texas, Rick Perry, ha estat elegit, finalment, pel president electe Donald Trump per dirigir el Departament d’Energia dels EUA. Perry va servir com a governador de Texas, un estat líder productor de petroli, des del 2000 fins al 2015. A més, Trump ha escollit a Cathy McMorris Rodgers com a cap del Departament d’Interior, que també advoca pel petroli i el desenvolupament del gas. Per no esmentar que dimarts passat Trump va nomenar Rex Tillerson, president executiu del gegant petrolier Exxon Mobil Corp, com a secretari d’Estat. Aquestes nominacions signifiquen que l’administració de Trump serà amigable amb la indústria del combustible fòssil ja que tots ells han advocat per una reglamentació més lleugera en aquesta nova legislatura. Aquests són fets i no conjectures o possibilitats remotes.
I ara, la nostra incòmoda pregunta del dia: què és el que suggereixen totes aquestes adjudicacions? Si em permeten, respondré breument. Aquests punts d’informació apunten cada vegada més cap a la producció d’energia des dels EUA. Sembla que els acords assolits pels membres de l’OPEP (i alguns productors que no són de l’OPEP) de retallar la producció sera completament inútils, per la senzilla raó que van ignorar la capacitat del productor que, precisament, és el que ha posat potes enlaire el sector global de l’energia.
S’imaginen els efectes potencials d’una desregulació en la indústria del petroli als EUA, el que resulta un augment de la capacitat dels productors convencionals dels EUA? S’imaginen quina podria ser la resposta del preu del petroli, justament després d’haver arribat a acords de retallar la producció? Llavors, què pot passar quan els membres de l’OPEP, que van signar un acord de la retallada de producció, s’adonin que tal acord no va funcionar, i l’únic que han aconseguit és veure disminuïda la seva quota de mercat en favor d’una ànima lliure? Doncs, productors mundials a l’uníson probablement començaran funcionar a ple rendiment. Per què? Això és el que passa en un joc en el que inicialment la majoria està d’acord per sufragar les despeses d’una estratègia específica, però uns altres decideixen no jugar a aquest joc i agafen el tros més gran del pastís. Tothom voldrà deixar de donar trossos del pastís perquè algú s’ho mengi tot. Això és el que fa que els acords volin per l’aire.
En aquestes condicions, no puc ser estructuralment positiu en el preu del petroli. Si us plau, tinguin en compte les implicacions a llarg termini per a la inflació i els bons.
Menu
Menu
