Si alguns de vosaltres heu triat com a destí de vacances Tahití o penseu fer-ho pròximament (tant de bo!) sapigueu que s’està realitzant una campanya de 13.000 passatgers en 600 vols des de la companyia Air Tahiti per raons de seguretat, ja que des del 2004 fins al 2020 el pes dels passatgers ha augmentat de 8 a 10 kg. Les dades queden anònimes, però l’acte en si no agrada a molts dels passatgers que se senten malament davant d’aquesta mesura. I és que en avions de talla petita el pes és clau. El pes excessiu dels passatgers ha fet que disminueixi la capacitat, i d’aquests avions de 48 places disponibles actualment només 30 estan a la venda.
Aquest estudi és rellevant. Avui dia, el pes dels passatgers és mitjà: 88 kg per a un home amb la seva maleta, 70 kg per a una dona i 35 kg per a un nen. Són dades que, llegint-ho ara al 2025, queden obsoletes. Quan es preparen els documents de càrrega d’un avió, el sistema de facturació calcula el pes estimat dels passatgers i després estima el pes de l’equipatge que els passatgers facturaran en funció de la seva franquícia d’equipatge. A partir d’això, obtenen una idea del pes probable de l’avió amb la tripulació, els passatgers i el seu equipatge. Els plans de vol es preparen amb un requisit mínim de combustible per al vol i una franquícia requerida. A partir d’això, coneixent el pes màxim que no s’ha de superar al punt d’aparcament, a l’enlairament i a l’aterratge, saben quanta càrrega o articles es poden planificar a la bodega, a més de l’equipatge.
Això és extremadament important perquè l’avió no superi les restriccions establertes pel fabricant. Després, el centratge implica distribuir la càrrega a la bodega en funció dels seients dels passatgers a la cabina per equilibrar l’avió un cop a l’aire i perquè el capità ajusti els controls.
I és que, durant els darrers 20 anys, la població mundial ha guanyat pes de manera dramàtica. L’obesitat i el sobrepès han crescut a tots els grups d’edat: s’ha convertit en una crisi global amb impactes seriosos en la salut individual i col·lectiva. Sense polítiques fermes i sistemes sanitaris més preparats, s’espera que aquesta tendència empitjori encara més en les pròximes dècades.
Com ha augmentat el pes de la població mundial entre el 2005 i el 2025?
La proporció d’adults amb sobrepès (incloent-hi obesitat) va passar del 25% el 1990 al 43% el 2022. Segons l’OMS, l’obesitat en homes s’ha triplicat, i en dones ha doblat.
L’any 2022, més de 1.000 milions de persones al món vivien amb obesitat: uns 880 milions d’adults i 159 milions de nens i adolescents.
Cap al 2035, s’ha estimat que més de la meitat de la població mundial serà obesa, si no s’intervé amb urgència.
I cap al 2050, s’esperen que el 60% dels adults i un 31% dels infants i joves estiguin amb sobrepès o obesitat: això representaria 3.800 milions d’adults i 746 milions de joves afectats.
Actualment, només un 7% dels països està mínimament preparat per afrontar aquest repte: la majoria no tenen polítiques adequades, i els sistemes sanitaris estan insuficientment preparats per tractar l’obesitat. Això, evidentment, tindrà repercussions en tots els àmbits, això que sembla una simple anècdota, és més aviat una crònica d’una mort anunciada del que ens espera.
