- Foto:
La meva més enèrgica condemna als atemptats terroristes de Paris. Mai de mais cap religió ni cap filosofia justifica la mort de cap persona. Al llarg de la història els humans ens hem matat mútuament amb guerres i més guerres i a vegades amb el fanatisme religiós com a protagonista. Potser ara estem davant d’un nou model de guerra?, d’una guerra sense camp de batalla obert, sense trinxeres, una guerra amagada que ens pot afectar a tots. Abans hi havia les Vanguardies i les Reraguardes, ara tots estem a la Vanguardia i som mes vulnerables. Sembla clar que a l’escullir Paris els terroristes islamistes han volgut atacar el cor de l’Europa de les llibertats. Doncs si repassem el procés evolutiu de la conquesta dels drets i llibertats per la majoria de la gent sempre trobem un epicentre: la Ciutat de Paris, on els ideòlegs de la Il·lustració . Montesquieu Voltaire, Rousseau.., i les persones que fan possible les revolucions de 1789,1820,1830 i 1848 i més aprop el Maig de 1968 sembren la llavor d’un nou concepte de societat basada en el respecte i la convivència. I poc a poquet, s’aniran obtenint llibertats i drets civils i socials que fins llavors eren privilegi d’una minoria. Entre aquestes llibertats la d’expressió ergo llibertat de premsa i la de religió, els dos objectius del terrorisme que ens ha convulsionat: La Revista satírica Charlie Hebdo i el supermercat jueu. El meu condol per totes les persones que en aquests atacs han perdut la vida i el meu plany pel que representen aquests dos llocs. Charlie Hebdo ,sinònim de llibertat d’expressió, que es defineix com a “Diari Irresponsable” és una publicació que es riu del mort i del qui el vetlla, però si no t’agrada no el llegeixis. Entre les seves publicacions cal remarcar les reproduccions de les caricatures de Mahoma d’un diari danès que van encendre molta polseguera entre els integristes islàmics i algunes declaracions de Salman Rusdhie. Han contestat a l’atac, considero que molt intel·ligentment, amb una portada amb Mahoma de protagonista amb un cartell que diu “ Je suis Charlie” i un missatge diàfan “Tot està perdonat”. Quan al supermercat jueu, un exponent més del pluralisme religiós de Paris, vull remarcar l’encert del noi que va amagar a unes persones a un congelador i que el va apagar; en canvi no m’ha agradat l’acció del president Netanyahu d’emportarsen les víctimes per ser enterrades a Jerusalem. La meva consternació i indignació sobre el terrorisme de qualsevol marca em porta també a plantejar la següent qüestió: es cert que no és pot matar en nom de cap idea també ho és però que no hi ha efecte sense causa, i em pregunto, el per què a part de fanatisme dels gihadistes, quines son les altres causes dels atacs terroristes?.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
