La visita del Papa Francesc al Parlament Europeu és una mostra més de que estem en un canvi important dintre de la rígida estructura vaticana. No pel simple fet de la visita a Estrasburg, doncs ja hi havia el precedent de Joan Pau II en el 1988 sinó per les seves paraules. Francesc I no es mossega la llengua i parla clar i català en un autèntic discurs evangèlic, posant les persones, la dignitat de les persones per davant dels interessos econòmics: «qui estigui net de culpa que tiri la primera pedra». Ha criticat les polítiques de la Unió Europea, basades en la prevalença dels afers econòmics i la «cultura de les sobres» que condueix a «una opulència insostenible» que beneficia a una minoria de gent i que margina a la majoria.
Ens cal un canvi substancial d’hàbits i de costums. Està clar que la majoria dels europeus estem desorientats i no sabem on som i cap a on anem. Sempre he estat europeista convençuda, potser massa innocentment pensant amb una Europa dels pobles, una Europa de la gent, pensant que algun dia s’arribaria assolir l’objectiu del pensadors de la Unió Europea desprès de la barbàrie de la II Guerra Mundial.
En canvi tenim avui que aquesta organització supraestatal que sobre el paper ha de vetllar per l’integració econòmica, política, jurídica i social dels països membres està més al servei de les multinacionals que de la ciutadania. L’Europa actual és el resultat de l’esdevenir de la història, nascuda a l’Edat Mitjana amb tres elements substancials: la Romanització, la Germanització i el Cristianisme i que el pas d’una història de guerres i conflictes s’ha arribat on som avui, i no m’agrada on som, no m’agrada l’Europa que tenim.
Per això m’ha agradat el discurs del Papa, amb qual m’he sentit molt propera al considerar a la persona com un subjecte social i de no consum amb un repartiment més just i més solidari dels bens i de les idees on les diversitats culturals i religioses puguin conviure; on el pluralisme sigui acceptat per un ampli ventall que abasti des de la laïcitat fins els practicants de les diverses religions.
El Papa ha parlat, i personalment m’ha asserenat l’esperit. Ara bé tot i haver estat aplaudit em pregunto si el seu projecte per a Europa serà escoltat i de moment em temo que poc, doncs els nostres mandataris actuals no tenen l’alçada de mires necessària per construir una Europa al servi de la gent.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
