EMPRESARI
La gran notícia de caire nacional de la setmana passada va ser, indubtablement, la visita del president del Govern espanyol al nostre país amb la finalitat de signar tres convenis bilaterals: el Memoràndum d’Entesa, d’Amistat i Cooperació General (un acord marc que abasta àmbits de política exterior, educació, cultura, sanitat i economia); un altre conveni que fa referència al transport internacional per carretera, i, el més transcendental de tots, un conveni per evitar la doble imposició.
Des de l’Executiu s’ha explicat, per activa i per passiva, les bondats que aporta aquest CDI: ha de ser un instrument per potenciar les relacions econòmiques entre els dos estats i ha d’eliminar la doble tributació de les empreses andorranes que operen a Espanya i de les espanyoles que operen a Andorra. El que no s’ha explicat gens clarament són les contraprestacions negatives que pot comportar aquest conveni.
En qualsevol negociació les dues parts es posen d’acord per arribar a un consens que, en teoria, hauria de beneficiar-les. Arribar a aquest consens suposa que cadascuna de les dues parts, llevat que una d’elles es trobi en una situació de major força, hagi de cedir necessàriament en alguns preceptes.
Del preu a pagar per haver assolit la signatura d’aquest conveni, però, no se n’ha fet cap mena de divulgació. Malauradament, no han transcendit els continguts ni els detalls del conveni perquè aquesta informació s’ha negociat secretament. Sorprèn veure com el text del conveni signat no s’ha fet encara públic, i més si, com ha anunciat el Govern, és tan beneficiós per Andorra. El ministre portaveu només ha advertit, de manera força ambigua, que s’amplien els supòsits de demanda d’informació fiscal i el tipus d’informació que es lliurarà.
A la roda de premsa posterior a la signatura dels acords, es va permetre de fer un màxim de quatre preguntes, pactades i repartides paritàriament entre els mitjans espanyols i andorrans. La informació donada no va servir per esbrinar quines són les cessions que haurà de fer Andorra. Qui sí denunciava una d’aquestes cessions va ser un mitjà de premsa escrita. Aproximadament, es deixaran d’ingressar uns 15 milions d’euros perquè presumiblement, amb la signatura del conveni, desapareixerà l’impost dels no-residents.
Si aquest fet es confirma, el nostre Govern tindrà l’obligació d’explicar com pensa recaptar els fons necessaris per suplantar aquesta minva d’ingressos. El fantasma d’un hipotètic augment del recent estrenat IRPF ja treu el cap per darrere la porta, molt abans del que s’hagués pogut sospitar.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
