Fa temps que tenim clar, almenys des del punt de vista teòric, que el desenvolupament del coneixement és un factor clau per garantir una evolució òptima i assegurar un futur amb expectatives per a la nostra societat. I dic teòric perquè avui encara estem immersos en una certa indefinició respecte als objectius que es planteja el nostre país a mitjà i llarg termini, especialment en un aspecte clau com és el de l’educació i la formació.
De la mateixa forma que la pandèmia va marcar un abans i un després en la forma de desenvolupar la nostra feina introduint amb èxit el treball remot i l’augment exponencial de la connectivitat digital en la interacció quotidiana i professional, just quan per aquí ens plantegem que potser hauríem de potenciar l’arribada d’iniciatives educatives universitàries i professionals del model presencial i clàssic. Fins i tot aquest model ja ha evolucionat, i avui hi ha experiències educatives com l’Harbour Space University que, trencant estereotips, es focalitzen en la identificació del talent i el posen en connexió amb la demanda de les empreses internacionals que tracten d’apadrinar i tutelar el talent des que els candidats a ocupar càrrecs a les mateixes ja despunten per les seves capacitats.
Sense ser alarmistes, però amb la humil voluntat d’ajudar a reflexionar sobre el camí que ha d’emprendre el país, cal concloure que si de veritat volem protegir i acompanyar al talent que tenim a nivell local i alhora atreure’n del que es troba a fora i que espera encara que algú l’ajudi a desenvolupar-se, i fer-ho amb èxit, no n’hi ha prou amb generar uns quants titulars de premsa, sinó que cal dissenyar una estratègia efectiva a llarg termini, més enllà d’ideologies polítiques i de promeses electorals.
Vet aquí que amb aquesta expectativa no puc menys que posar en valor l’educació i la formació i portant-ho molt més enllà del que ho hem fet fins ara. Andorra durant anys ha adaptat la seva oferta educativa a la demanda que tenia el país. I així ha estat fins al 2012, en què bàsicament el consum educatiu ha estat intern i aparentment suficient.
El 2012 marca, però, un punt d’inflexió, doncs l’obertura a la inversió exterior per tractar de reaccionar a la manca de diversificació econòmica i combatre la crisi en la qual estàvem sumits ho canvia tot i comencem a entendre que ens havien d’obrir a l’arribada de nous residents, nous inversors, noves empreses que alhora comportaven noves necessitats. L’educació està molt present en aquestes noves necessitats i ha comportat una creixent demanda d’educació internacional des de primària fins a batxillerat, i l’arribada de projectes d’inversió exterior educativa com les escoles internacionals Agora i British.
És possible que ambdues hagin d’ampliar instal·lacions i places o n’hauran d’arribar de diferents perquè la demanda anirà in crescendo en els propers anys. Podríem dir que en el vessant de l’educació primària i secundària internacional i també la nacional, la nova i creixent demanda de nous residents inversors exteriors ha comportat el desenvolupament de projectes per atendre dita demanda amb una oferta com la que avui hi ha.
Per tant, podem dir quan expliquem les bondats del país, expressant el nostre sentiment de pertinença, l’orgull de ser andorrans i de vendre les nostres virtuts al món, que l’oferta educativa del país està a l’altura i es converteix en un argument per atreure nous residents i inversors qualificats. La bona oferta educativa ajuda, en definitiva, a promoure la Marca Andorra, la qual s’esforça per atreure talent i inversió qualificada.
Però hi ha un vessant per desenvolupar que encara és més important per fer Marca Andorra i és el desenvolupament del coneixement en tota la seva extensió i dimensió. Andorra ha estat molt prudent i conservadora en el desenvolupament dels estudis universitaris i professionals i sempre ho ha fet en clau local. Però si tractem d’anar més enllà, veurem que la consolidació d’una societat, els fonaments d’una població prospera i desenvolupada, tenen un punt de connexió molt clar amb la ‘universitat’. Ens han envaït les universitats virtuals atretes per l’avantatge fiscal, però que en poc poden contribuir al desenvolupament real del coneixement in situ, al país. Per això, entenc que tard o d’hora les autoritats del país s’adonaran que cal, per una banda, reforçar en gran mesura la Universitat d’Andorra dotant-la dels recursos per impartir presencialment una varietat d’estudis d’alta qualitat que siguin capaços d’atreure estudiants del món, justament perquè no existeix un ecosistema més segur, més saludable i més atractiu pensant en clau de pares, preocupats pels seus fills, que Andorra.
Evidentment, cal ampliar instal·lacions docents, crear infraestructures per acollir estudiants residents i fer molts estudis econòmics i financers per tal de fer viable el projecte, però per això hi ha aquells que hi entenen i si ho sabem aprofitar, la mateixa Unió Europea; i, per una altra banda, cal activar les accions necessàries, en coordinació amb la iniciativa privada, per atreure algunes de les millors universitats internacionals i posant les facilitats necessàries, i deixant que sigui la inversió exterior qualificada en forma de fons internacionals la que financi els projectes, creant un gran campus universitari capaç de ser tractor d’estudiants d’Europa o Amèrica interessats per l’oferta i per l’ecosistema. Imaginem no només els estudiants, sinó els professors i els investigadors, tots interactuant en aquest campus virtuós! Un exemple en serien els problemes que avui tenim a la sanitat pública andorrana, justament perquè ens costa ser atractius per a què metges internacionals vulguin venir a treballar a Andorra.
I per què? Condicions econòmiques no prou atractives, sí, però encara és més important que no hi ha oferta de docència ni d’investigació. Doncs això té solució: una universitat privada en l’àmbit dels estudis de medicina, pedrera de futurs metges, professors i investigadors, i un hub col·lateral d’empreses vinculades a la investigació o fins i tot a l’alt rendiment esportiu (medicina esportiva).
I em pregunto que com el bressol del coneixement està a les escoles del país, perquè no és l’educació andorrana en la seva diversitat la que es planteja donar el primer pas per desenvolupar un gran knowledge hub, un gran campus universitari que es converteixi en un símbol del país, i que doni una empenta definitiva a la Marca Andorra per convertir-nos en un gran tractor de talent a tots els nivells!
Quin instrument més valuós tenen les nostres escoles a les seves mans per tal de donar a conèixer i posar en valor el nostre país als alumnes nous residents, de les cultures més diverses i en connexió constant amb l’exterior! Imaginem-nos la quantitat de nois i noies que passen per les nostres escoles i que, algun dia, seran capaços de desenvolupar el seu sentiment de pertinença a Andorra i convertir-se en els grans avaladors i ambaixadors de les bondats de l’Andorra del futur!
