Abans d’ahir, a la matinada, ens va deixar amb només 62 anys el mestre de periodistes, escriptor, Joan Barril; fill d’un oficial de notaria i una botiguera de Barcelona, educat al col·legi Alemany, humanista, epicuri, m’atreveixo a dir, savi, home de cultura infinita, curiós, innovador, intuïtiu… quantes estones hem passat junts els últims vint anys sense saber-ho; la ràdio tranquil·la era per a mi cada dia com un bàlsam a l’acabar la jornada. Escoltant la lletra d’alguna de les teves cançons, o rellegint, mil cops algun dels teus contes curts, quants cops m’has fet tornar el somriure. Ben segur trobaré a faltar el teu esperit sorneguer, irònic, algunes vegades sarcàstic, en el viatge de cada dia cap a la república mentre avui escolto la última cançó que vas escollir per acomiadar-te alegrament La voglia la pazzia l’incoscienza l’allegria, interpretada per la cantant italiana Ornella Vanoni i escrita pel cantautor brasiler Vinicius de Moraes i el guitarrista Toquinho. Per tot, gràcies, Joan.
Joan Barril (Barcelona, 1952-2014) dirigia i presentava fins dissabte cada vespre El cafè de la República a Catalunya Ràdio, i col·laborava com a articulista a El Periódico. Barril va publicar milers d’articles d’opinió, reportatges i contes a la premsa escrita. De la seva obra literària cal destacar les novel·les Un submarí a les tovalles, Condició de pare, Parada obligatòria (premi Ramon Llull 1998), Gairebé una parella, Tots els ports es diuen Helena (premi Ramon Muntaner 1998 de literatura juvenil) i Certes mentides (premi 23 d’Abril 2002). Autor del llibre Sobre l’amor (2007), publicat a Edicions 62. Recentment va publicar Sobre la felicitat, també a Edicions 62. A la televisió, havia presentat l’espai setmanal d’entrevistes L’illa del tresor, al Canal 33.)
@jaume_torres
Per a més informació consulti l’edició en paper.
