S ón moltes les empreses andorranes que reben serveis de treballadors amb residència a Espanya. Aquests treballadors han de pagar el seu impost de la renda a Espanya però poden aplicar l’exempció amb un límit de 60.100 € per la part dels rendiments del treball que obtinguin que compleixin tres requisits:
1. Que els treballs tinguin com a destinataris i es realitzin a favor d’una empresa o establiment permanent radicats a l’estranger (Andorra).
2. Que en el territori on es realitzin aquests treballs hi hagi un impost de naturalesa similar a l’IRPF (Andorra).
3. Que es produeixi un desplaçament del treballador per a la realització dels treballs a l’estranger (Andorra).
Si el servei és intragrup, lògicament ha de produir un avantatge a l’entitat destinatària. En aquest sentit, s’admeten com a tals les tasques de supervisió i de coordinació.
No es requereix que es tracti d’estades prolongades ni continuades, però el seu càlcul només s’aplica sobre els dies d’estada a Andorra.
L’article no s’havia modificat des de fa anys, i allò que s’ha exposat és relativament conegut. En conseqüència: on és la novetat?
Doncs la novetat es troba en una recent sentència de l’Audiència Nacional que en data 19 de febrer passat considera que la naturalesa de la relació, sigui laboral o mercantil, no és un element imprescindible de l’exempció, sempre que la qualificació de la renda sigui de rendiment del treball. És a dir, que els perceptors i beneficiaris de l’exempció poden ser també els administradors o membres dels consells d’Administració.
En el supòsit plantejat a la sentència –l’aplicació de l’exempció als membres de l’òrgan d’administració de l’entitat afectada– tant l’AEAT, com la DGT i el TEAC han vingut, tradicionalment, negant la seva aplicació fonamentant-ho, bàsicament, en què l’exempció no és aplicable si no hi ha relació laboral. Per a ells, tot i que les retribucions percebudes pels administradors o, com en aquest cas passa, pels consellers delegats, es qualifiquin als efectes de l’IRPF com a rendiments del treball, la relació que els uneix amb l’entitat pagadora és una relació mercantil i no laboral, i, per tant, no es donen les notes d’alienació i dependència que caracteritza les relacions laborals per compte d’altri, el que al seu judici impedeix l’aplicació de l’exempció.
Doncs bé, l’Audiència Nacional ve ara a negar aquesta doctrina i considera que la normativa de l’IRPF no exigeix de manera expressa que els treballs que donen dret a l’exempció es desenvolupin en l’àmbit d’una relació de caràcter laboral o estatutària, ni això pot deduir-se del tenor literal de la Llei de l’IRPF. A l’anterior s’afegeix que la major part dels serveis prestats a l’estranger per part dels consellers delegats poden enquadrar-se en les funcions executives i de gestió i no merament deliberatives; sense oblidar que el Tribunal Suprem ja havia assenyalat que l’article 7 p), regulador de l’exempció, no contempla quina ha de ser la naturalesa dels treballs, i en particular, no prohibeix que el beneficiari dels treballs sigui, no només l’entitat no resident, sinó també, i entre d’altres, l’entitat ocupadora del perceptor dels rendiments del treball (o aquella a la que presti els seus serveis).
Exposat l’anterior, cal esmentar que el Tribunal Suprem, mitjançant auto de data 21 de febrer de 2020 ha admès a cassació aquesta qüestió havent de pronunciar-se sobre els següents aspectes:
1. Precisar l’abast de l’expressió «rendiments del treball percebuts per treballs efectivament realitzats a l’estranger» continguda en l’esmentat article 7.p) IRPF.
2. Si es pot aplicar als rendiments derivats de l’exercici de la direcció i el control propis de la participació en els Consells d’Administració d’una filial a l’estranger o, per contra, aquestes funcions no tenen la consideració de treballs efectius i, conseqüentment, no donen dret a l’exempció prevista en el precepte dalt indicat.
Aquest pronunciament deixarà la qüestió totalment tancada. De moment, convé conèixer els arguments de l’Audiència Nacional per a defensa davant comprovacions i, si escau, anàlisi de cada cas concret.
